Els advocats dels demandants van presentar l'apel lació cinc dies després que la magistrada María Servini de Cubria rebutgés la denúncia presentada el passat 14 d'abril perquè s'investiguin a l'Argentina els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco (1939-1975 ), emparant-se en el principi de "jurisdicció universal".
La resolució de Servini de Cubria està en sintonia amb l'adoptada prèviament pel fiscal Federico Delgado, qui es va pronunciar en contra de la demanda per considerar "il.legal" l'inici d'un procés que a Espanya desenvolupen "nombrosos tribunals".
Servini va estimar "vinculant" el dictamen del fiscal i va resoldre "desestimar les presents actuacions per impossibilitat de procedir".
Els advocats demandants sostenen que actualment no hi ha causes obertes a Espanya que s'investiguin els crims del franquisme, va explicar Ricardo Huñis, un dels redactors de la demanda.
Per això, va afegir, demanen a la magistrada que "habiliti una demanda oficial" a les autoritats d'Espanya perquè informin sobre causes obertes contra el franquisme en els tribunals de Justícia d'aquest país.
"Per la jutge descobrirà que no hi ha cap causa en tràmit i que l'informe del fiscal no té sentit", va assenyalar Huñis.
Huñis es mostra confiat que la Cambra Federal d'Apel lacions d'Argentina accepti en les pròximes setmanes l'apel lació dels demandants, el que habilitaria a la magistrada a demanar informació judicial a les autoritats espanyols.
En cas que l'apel lació presentada avui no prosperés, els advocats apel · larien davant del Tribunal Suprem de l'Argentina i en última instància davant tribunals internacionals, com la Cort Penal Internacional de l'Haia.
"Hi ha baralla per estona", va sostenir Huñis, qui representa una desena d'organismes de drets humans ia cinc familiars de víctimes del franquisme.
Entre les demandes figuren les de Silvia Carretero, vídua de Luis Sánchez Bravo, un dels cinc últims afusellats pel franquisme, i les de Darío Rivas, fill de Severino Rivas, afusellat el 1936, i Inés García, neboda de Elías García, assassinat el 1937.
Rivas i García van encapçalar la querella presentada davant els tribunals federals argentins per genocidi.
Pocs dies després, la demanda va ser ampliada amb disset nous casos de víctimes gallegues, d'un total de gairebé 5.000 represaliats per la dictadura a Galícia, identificats en una investigació realitzada per universitats gallegues durant els últims quatre anys.
Aquestes disset demandes estan representades a l'Argentina per l'advocat Carlos Zamorano, de la Lliga argentina de Drets Humans, que té previst presentar la seva lació en les pròximes hores.
La querella va sol.licitar que la Justícia demane dades sobre membres dels governs espanyols en funcions entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, així com dels comandaments de l'Exèrcit, Guàrdia Civil, Policia Armada, directors generals de Seguretat i dirigents de Falange Espanyola.
A més, va demanar llistes de desapareguts, assassinats i torturats i de les fosses comunes trobades a Espanya, un cens dels nens robats durant la dictadura, i informació de "totes les empreses privades beneficiades del treball forçat i esclau dels presos republicans que encara segueixen actives ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada