dimarts, 25 de març del 2008

Aprovat projecte de llei de fosses comunes.

La Generalitat de Catalunya aprova el projecte de llei de fosses comunes
Promourà la senyalització i dignificació dels desapareguts a la guerra de 1936-39 i en la dictadura franquista
El govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui el projecte de llei de fosses comunes de la guerra del 1936-39, que restablirà la dignitat dels desapareguts a la guerra de 1936-39 i en la dictadura franquista, farà possible el dret dels familiars d'obtenir informació del final dels parents i, si cal, de recuperar-ne les restes per enterrar-les amb dignitat; de senyalitzar la fossa i de recuperar-la per a la memòria històrica.
El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha explicat que al Principat hi ha cent setanta-nou fosses comunes, més de cent a cementiris municipals. Com ja va anticipar al novembre, les famílies dels desapareguts i les entitats de recuperació de la memòria històrica podran demanar l'excavació de les fosses comunes, i que la Generalitat de Catalunya en pagarà les despeses. Saura calcula que una exhumació pot rondar els quaranta o cinquanta mil euros. Les sol·licituds per a excavar una fossa, que s'hauran de basar en proves documentals o en indicis fonamentats, només les podran formular els familiars dels desapareguts o institucions sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica. Una comissió assessora formada per professionals de prestigi i per representants d'entitats de la memòria històrica i de les conselleries concernides les avaluarà. Farà l'informe corresponent, el departament de Relacions Institucionals l'analitzarà i decidirà com cal actuar. El projecte també preveu la prossecució del cens de desapareguts i del mapa de fosses comunes de Catalunya (devers cent setanta, segons el govern).

+ Webs de l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Catalunya i de la Coordinadora per la memòria històrica i democràtica de Catalunya.+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Recuperació de la memòria històrica.

dissabte, 15 de març del 2008

Actes en Memòria del Bombardejos Feixistes sobre la població civil de Catalunya,

DISSABTE, 15/03/2008 - 06:00h
Setanta anys dels bombardejos de la guerra del 36 sobre les ciutats catalanes
L'aviació feixista italiana va ser l'atacant principal, i per això també es faran actes de commemoració a Itàlia
Fa setanta anys dels bombardejos de la guerra del 1936-1939 sobre diverses ciutats catalanes, entre les quals Barcelona. Per recuperar-ne la memòria, la Generalitat de Catalunya ha impulsat diversos actes: un d'ells és l'ambientació de l'estació de metro d'Universitat en un refugi antiaeri, i també la inauguració en el mateix indret de l'exposició 'Refugi. Quan el refugi és el subsòl'. Com que l'aviació feixista italiana va ser l'atacant principal, també es faran actes de commemoració a Itàlia.
En efecte, a partir del maig, l'exposició itinerant 'Quan plovien bombes', sobre els més de 140 municipis catalans que van ser bombardejats durant la guerra del 36, passarà per diverses poblacions catalanes i italianes. Dilluns, el Memorial Democràtic farà al Palau de la Generalitat un acte institucional d'homenatge a les víctimes dels atacs, on hi assistiran alcaldes de les més de 140 ciutats bombardejades, supervivents i familiars de les víctimes. El mateix dia, el Club Coliseum acollirà l'estrena de Mirant al cel, un documental que rememora la dura experiència d'aquells dies de març del 1938.

Aniversari del grans bombardejos sobre Barcelona

Imatge de les conseqüències dels grans bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona el març de 1938. Durant aquell mes va ser quan l´acarniçament de l´aviació franquista sobre la població civil de la ciutat, va arribar a punts de crueltat extrema. Els avions Italians cèdits per Mussolini a la causa de Franco, partien de l´Illa de Mallorca, controlada pels feixistes, creuaven la franja de mar fins arribar a la costa catalana en successives bandades. Aquesta estratègia de terror va començar l´any 1937 i es va allargar fins el final de la guerra al 1939. De dia o de nit, matinada o vesprada, les bombes queien sobre la gent innocent. Pilots Italians feixistes o Espanyols franquistes actuaven amb total impunitat, amb una actitut gens comparable amb l´aviació Republicana, que mai va bombardejar la població civil. Durant els dies de març del 1938, la ciutat de Barcelona es va convertir en un infern amb continues arribades d´estols criminals feixistes, que van provocar el caos i la mortandat entre els barcelonins indefensos.

divendres, 14 de març del 2008

Res es mou.


Aquest mes es conmenoren els 70 anys d´alguns dels més terribles i indiscriminats bombardejos de l´aviació feixista de Franco sobre Barcelona. Planificats amb l´ànim d´aterrir a la població civil indefensa, causaren al llarg dels tres anys de guerra, més de 3000 morts, molts d´ells dones i nens. Aquesta estratègia terrorista de Franco i els seus aliats Alemanys i Italians, va servir de prova per el que després foren els grans bombardejos que tants centenars de milers de persones assassinaren durant al Segona Guerra mundial. La única diferència és que Franco ordenar tirar les bombes sobre seus pròpis compatriotes innocents, i Hitler i Mussolini, això no els justifica, ho van ordenar fer sobre ciutadans de paisos diferents als seus.
Amb la coincidència d´aquest aniversari s´ha sabut que l´Ajuntament d´Amposta, ha fet una consulta als veïns de dos carrers amb noms de feixistes espanyols, sobre si volien, tal com la llei de Memòria Històrica recomana, canviar el nom dels seus carrers per retirar aquest homenatge a personatges tant sinistres. Els veïns han decidit per majoria, mantenir el nom dels dos personatges feixistes. Dona la casualitat que un d´ells és Garcia Morato, aviador franquista, evidenment implicat amb bombardejos sobre la població civil. Invocant una suposada consulta democràtica que ha afectat només al veïnat dels dos carrers, l´Ajuntament d´Amposta mantindrà les plaques d´homenatge a aquests dos personatges del feixisme espanyol en el nomenclator de carrers. Una cosa així seria impensable en un altre pais, però a aquí ens hem de conformar en veure com els qui arrassaren la democràcia repúblicana, arrancant d´arrel tota prespectiva de llibertat i modernitat, amuntegant cadàvers de ciutadans de la República. Continuen dictant la llei, i explicant la història als seu favor davant el silenci de centenars de milers d´homes i dones esborrats de la vida i del record.

dimecres, 5 de març del 2008

Símbols Feixistes.

La presència de símbols feixistes a Catalunya com el de la foto, situat al cementiri de Sant Andreu, no ha desparegut. En concret el que apareix a la foto pertany a l´Exèrcit Espanyol el qual en té una cura ben notable; pintat i pólit.
Per contra els símbols en record dels defensors de la legalitat democràtica brillen per la seva absència. Ripollet no és una exepció, en trenta anys d´ajuntament democràtic només s´han fet dues actuacions que honoren superficialment als Ripolletencs que defensaren el règim republicà. El trasllat del monument "A Los Caidos " que va erigir el franquisme en memòria dels seus morts. El citat monòlit es troba actualment a l´entrada del cementiri de la nostra població, amb una aparença democràtica, doncs ara l´epigraf cita a "Tots els morts de la Guerra Civil". Amb aquesta actuació es demostrà en el seu moment el poc interès que tenia l´ajuntament per recordar els qui lluitaren contra al feixisme. Si aquesta actuació d´adaptar el monument franquista a les noves circunstàncies es produï amb el nou ajuntament democràtic sorgit de les eleccions del 1979. Els diferents equips de govern i grups municipals van demostrar un interès nul per recuperar la memòria dels ciutadans de Ripollet anti-feixistes, només una nova actuació és produï a l´octubre del 2005, a petició d´un grup de l´oposició, actuació a la qual la nostra entitat donà suport però que considerà en el seu moment i ara, parcial, doncs només honora els anti-feixistes ripolletens víctimes de l´extermini Nazi. Mentre l´antic monòlit feixista reconvertit a democràtic, sembla la història de l´estat espanyol, s´omple de flors segurament dels qui continuen adoptant-lo amb el mateix significat que tenia quan l´ajuntament franquista el va erigir. Per contra els ciutadans anti-feixistes no tenen un espai que els recordi, però si un acte viu que es va repetint any darrera any el 18 de juliol, organitzat per la Comissió.