divendres, 31 d’octubre del 2014

La ordre que fa temps que esperàvem, una ordre que posa contra les cordes la justícia espanyola..


Els espanyols, i no parlem només dels qui tenen poder: aquells que hauríen de exercir una separació de poders, que a Espanya és dependència d'un sol poder polític-econòmic. Els ciutadans espanyols no estan acostumats, ni han viscut mai en un estat de dret amb una veritable separació de poders..
Com podien confiar que la justícia argentina actuaria amb tot rigor contra els criminals de la dictadura espanyola.  No ho esperaven els ciutadans, ni tampoc ho esperaven bastants sectors polítics que es van incubar lluitant contra el franquisme; tampoc aquests han cregut mai en la democràcia...

Avui, la justícia argentina dona una lliçó a tots plegats, i els convida aprendre.. Si la catàstrofe criminal del feixisme va resultar absolutament majoritària pels habitants l'estat espanyol en els anys trenta, i quaranta. La repetició de les mentides del feixisme, i l'ocultació de la veritat que sostenien la impunitat, ha resultat tràgica per la societat de les generacions següents, fins el present. De generació en generació s'ha anat repetint la mateixa actitud de donar l'espatlla als crims del passat. L'insensible empatia de la majoria ha estat contestada per una minoria que ha resistit. Aquesta minoria ha hagut de anar més enllà de les fronteres espanyoles, i europees, per aconseguir tenir un espai de justícia i comprensió; de dignitat..

La majoria dels ciutadans de l'estat espanyol, mai han entès que vivien encerclats dins uns murs coronats per fil-ferros, que no sols degradaven la seva dignitat, sinó que asseguraven la pervivència de la societat de la corrupció, i de la desigualtat. Avui, potser comencem enderrocar, o si mes no, a foradar, el mur de la connivència entre l'intocable poder polític-econòmic, i els qui apliquen la justícia. 

L'estat, la justícia espanyola, apareixen avui més farsants que mai.. Contra les cordes, potser amb el petit forat el mur, tot començarà ensorrar-se.. És el mínim que esperen les centenars, i centenars de milers de víctimes directes que romanen en el silenci, la foscor, i l'oblit de la majoria de la societat. La memòria d'aquestes víctimes ens proposa un veritable canvi de valors; on el seu sacrifici per la llibertat, la justícia, i la democràcia, sigui reconegut, i re-situat en l'espai digne que es mereix. 
I són milions, que van patir amb consciència o inconsciència aquells crims del feixisme, i de la sempiterna dictadura; els qui també esperen que els responsables comencin a fer-se responsables dels seus crims davant la justícia universal.

Potser ara si, res pot aturar el pas decidit de la dignitat i la veritat. Em trigat massa, és cert. Però l'enemic és fort, i ha demostrar mil vegades, estar disposat a tot per continuar regnant sobre les vides del present, i del passat. Ara més que mai, el seu futur penja d'un fil..