Buenos Aires, 26 abr (EFE) .- La querella presentada a l'Argentina per investigar els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista a Espanya s'ampliarà aquesta setmana amb 5.000 casos documentats de víctimes a Galícia, van confirmar a Efe fonts judicials.Seguir llegint el arículo
FOTOGRAFIA I VÍDEO RELACIONAT
Entre els nous casos que es presentaran davant la justícia argentina figuren les denúncies de Flor Baena, germana de Humberto, membre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), i de Silvia Carretero, dona de Luis Sánchez Bravo, també membre d'aquesta organització.
Baena i Sánchez Bravo van ser dos dels cinc últims afusellats pel règim franquista, el 27 de setembre de 1975.
La documentació que es presentarà el proper divendres davant la jutge María Rosana Servini de Cobria a la Cambra Federal de Buenos Aires documentació més de 5.000 casos de tortures, detencions il legals i crims comesos a Galícia entre el 18 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, incloses les desaparicions d'una vintena de ciutadans argentins, va explicar a Efe l'advocat Gustavo García.
Els informes, va afegir l'advocat espanyol, estan documentats amb declaracions oficials, fotografies i fins i tot vídeos, resultat del treball de recerca que van començar a realitzar el 2006 tres prestigioses universitats gallegues sota el lema "Els noms, els llocs, les veus".
Part d'aquests documents integren la causa oberta pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, actualment processat per investigar els crims del franquisme.
L'objectiu és aconseguir "que es reconegui que a Galícia hi va haver un genocidi, encara que no hi va haver front de guerra", va afegir García, que va recordar que organitzacions de memòria històrica gallegues xifren en més de 25.000 el nombre de víctimes en aquesta comunitat autònoma espanyola.
"Nosaltres mateixos no reconeixem el nostre propi genocidi", va dir, i va afirmar que Galícia és diferent de la que hagués estat si no haguessin faltat aquestes 25.000 persones. "Som conseqüència d'allò i el que volem és que la Història posi a en el seu lloc a cada un".
"Aquí no hi ha una pregunta d'ideologies. Són criminals, són crims contra la humanitat i han de jutjar", va insistir.
Gustavo García, que treballa des de fa més de deu anys amb advocats argentins i xilens que investiguen els crims de lesa humanitat comesos en els seus països, confia que la Justícia argentina porti endavant el procés, com va passar quan Garzón va jutjar repressors argentins.
"Ara demanem que ens tornin el favor i que s'investigui aquí el genocidi gallec", va apuntar.
Per aconseguir-ho, els demandants es sumaran a la querella presentada el passat 14 d'abril a Buenos Aires per un grup d'advocats encapçalats per Carlos Slepoy amb el suport d'organitzacions de argentines de Drets Humans.
La denúncia presentada a l'Argentina es fonamenta en el principi de "jurisdicció universal" per jutjar crims de lesa humanitat previst en la Constitució argentina i consagrat en el Dret Internacional.
La querella demana a la Cambra Federal de Buenos Aires que demane dades sobre membres dels governs espanyols en funcions entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, així com dels comandaments de l'Exèrcit, Guàrdia Civil, Policia Armada, directors generals de Seguretat i dirigents de Falange Espanyola.
Entre els noms i domicilis que demanen demanar hi ha el del president fundador del Partit Popular (PP), Manuel Fraga.
A més, demanen llistes de desapareguts, assassinats i torturats i de les fosses comunes trobades a Espanya, un cens dels nens robats durant la dictadura i informació de "totes les empreses privades beneficiades del treball forçat i esclau dels presos republicans que encara segueixen actives ".
