dijous, 18 de desembre del 2008

Santander retira l´estatua de Franco 33 anys després de la seva mort.


Santander. (dpa) - Treinta y tres años después de la muerte del general Francisco Franco, el ayuntamiento de la ciudad de Santander, en el norte de España, comenzó hoy a retirar la última estatua ecuestre del dictador (1939-1975) que todavía quedaba en un espacio público del país.
El desmontaje del monumento fue acordado de forma unánime hace cuatro años por la corporación municipal, encabezada por el conservador Partido Popular (PP), y cumple con lo establecido en la llamada Ley de la Memoria Histórica, aprobada por el Parlamento español a finales de 2007. Dicha norma obliga a retirar todos los símbolos de la dictadura de las calles del país. La Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), formada por familiares de víctimas del franquismo, saludó la retirada de la estatua, pero criticó que al mismo tiempo se elimine un escudo que a pocos metros recordaba a la Segunda República (1931-1939), como si éste periodo fuese equiparable a la dictadura militar. La estatua de Santander fue instalada en 1964 en la plaza del ayuntamiento, que hasta 2001 se llamaba "Plaza del Generalísimo", y es gemela de la que fue retirada en el centro de Madrid en 2005. Una vez desmontada, será depositada en un almacén municipal. Con la desaparición de la efigie de Franco en Santander sólo queda en la vía pública un monumento del dictador, pero sin caballo. Está ubicado en el enclave norteafricano de Melilla, fronterizo con Marruecos, si bien la ciudad autónoma ya se comprometió a retirarlo. Sin embargo, 33 años después de la muerte del dictador numerosas calles y plazas de toda España siguen luciendo los nombres de Franco y de otras figuras de su régimen o del bando nacional durante la Guerra Civil (1936-1939).

dimarts, 2 de desembre del 2008

El Franquisme no vol que es toqui res.

DIMARTS, 02/12/2008 - 08:45h
Tortosa no retirarà el monument franquista a la batalla de l'Ebre pels vots de CiU i PP
Tomben una moció d'ERC que ho demanava i una altra d'ICV que volia obrir un procés participatiu per a decidir-ho
La suma dels regidors del grup majoritari del govern municipal, CiU, i de l'únic representant del PP a l'Ajuntament de Tortosa van impedir ahir al vespre que prosperessin les dues propostes sobre el monument franquista a la batalla de l'Ebre que es portaven a debat al plenari. La primera, presentada per ERC (al govern), en demanava la retirada. La segona, d'ICV, reclamava d'obrir un procés de participació ciutadana per a decidir què s'havia de fer.
CiU va justificar el seu vot contrari a les dues propostes dient que el monument forma part del paisatge urbà i que no és una actuació prioritària, i va recordar a PSC i ICV que no van fer res per al monument quan tenien majoria en anteriors mandats. També va rebutjar les propostes el portaveu del PP, Antonio Faura, que va demanar prudència perquè encara 'hi ha ferides obertes'. El grup municipal del PSC va votar favorablement a les dues propostes, ICV va optar per l'abstenció en la proposta d'ERC i els republicans van fer el mateix en la moció dels ecosocialistes. Els portaveus d'ICV i d'ERC es van retreure mútuament de presentar la proposta amb l'únic objectiu de marcar perfil i de no haver-la negociat prèviament.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Aquesta és la democràcia Espanyola

El PSOE ha presentado una proposición no de ley en el Congreso en la que insta al Gobierno a eliminar de los archivos policiales las fichas de los detenidos y de los presos políticos y sociales de tiempos de la dictadura que todavía, a día de hoy, persisten en las bases de datos del Ministerio del Interior.
En la exposición de motivos, el diputado socialista Antonio Hernando recuerda que pasados más de 30 años de democracia hay ciudadanos a los que aún se les atribuyen injustamente antecedentes policiales no sólo por delitos "políticos" sino por su orientación sexual.
Según las asociaciones de ex presos sociales, los antecedentes de más de 4.000 homosexuales y transexuales encarcelados durante el franquismo aún constan en los archivos informáticos de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado.
Con la llegada de la democracia muchos de los ficheros de detenidos políticos o sociales pasaron directamente al Archivo del Gabinete de Identificación de la Dirección General de la Policía y de ahí que todavía queden restos de aquellas fichas a pesar de la labor de limpieza realizada en las últimas décadas gracias a las nuevas tecnologías.
Se trata de personas que fueron detenidas o encarceladas durante el franquismo "por motivos inaceptables en democracia y contrarios a lo que supone el respeto a los derechos humanos", como la Ley de Vagos y Maleantes de 1933 o la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social de 1970, que perseguían con especial saña a homosexuales y transexuales.
"Tras treinta años de democracia en España y de vigencia de una Constitución que define y ampara los derechos de los ciudadanos, estamos en condiciones de exigir y procurar que tales derechos sean respetados en todos sus extremos, desde los relativos al ejercicio de las libertades hasta lo tocante a la intimidad y honor de las personas", destaca la proposición del PSOE.
Los socialistas afirman además que la existencia de estos ficheros es absolutamente "incompatible" no sólo con la Ley de Amnistía de 1977 sino con la reciente ley por la que se amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución y violencia durante la Guerra Civil y la dictadura, más conocida como la Ley de la Memoria Histórica.
En cualquier caso, el PSOE deja claro que el "expurgo" de estas fichas de las bases de datos de la Policía deberá llevarse a cabo cumpliendo los requisitos legales establecidos en materia de conservación y consulta, por lo que se preservarán en los archivos históricos.

divendres, 18 de juliol del 2008

Acte en Memoria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet 2008

La Comissió en Memoria de les Víctimes fel Feixisme de Ripollet ( Comvif ) ha organitzat un any més l´homenatge en memoria dels ciutadans de Ripollet que van morir, desapareixer, o van patir les conseqüencies d´haver lluitat contra la dictadura de Franco. Una vegada més l´acte reivindica la memoria de tots aquells a qui el feixisme va voler esborrar de la historia i que no han estat mai justament honorats per les intitucions posteriors a la dictadura.

dilluns, 12 de maig del 2008

Inauguren parc a Navarra en memòria de 3420 afusellats pel Feixisme Espanyol


Banderes vermelles, republicanes i ikurriñas en el multitudinari homenatge als 3.420 afusellats pel feixisme
Gara/ inSurGente.- Ahir, el dia en el qual s'inaugurava oficialment el lloc 72 anys després de la massacre, la forta i persistent pluja no va donar treva als assistents, però no va impedir que les previsions dels organitzadors es veiessin desbordades i els accessos a aquest municipi fronterer entri Lizarraldea i la Ribera navarresa, de prop de 1.300 habitants, quedaran totalment col·lapsats. Milers de persones, moltes d'elles familiars i descendents d'afusellats, vingudes de diversos punts de l'Estat i de tota Euskal Herria, no van voler perdre's la inauguració d'aquest parc construït a l'entrada del poble sobre 6.000 metres quadrats. Compte amb tres escultures fetes per Joxe Ulibarrena, José Ramón Camina i Nestor Basterretxea, i amb un gran mur en el qual poden llegir-se els noms de 3.420 executats en el herrialde pels feixistes.
Gara/ inSurGente.- A pesar que la pluja no hagi donat treva als milers d'assistents, la inauguració s'ha vist abarrotada de persones que han volgut rendir el seu homenatge particular als milers de navarresos afusellats pel franquisme.
A pesar que l'acte era de començar a les 12.30 del matí, la seva obertura oficial s'ha retardat durant alguns minuts més. Les ikurriñas i les banderes republicanes han estat les protagonistes de la inauguració, a més dels centenars de familiars dels afusellats navarresos.
Aquest parc, que és el primer que es construïx en l'Estat espanyol, recull els noms de 3.300 afusellats però s'espera que la llista vagi en augment perquè cap víctima caigui en l'oblit.
Sembla que els nostres familiars també s'han emocionat avui, i no deixen de plorar», comentava ahir la presidenta de l'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra, Mirentxu Aguirre, a les prop de 6.000 persones que, paraigües en mà, es van congregar sota l'escenari col·locat per a la inauguració del Parc de la Memòria de Sartaguda.
Enrere quedaven 72 anys d'espera, i vuit de treball, els quals han passat des que la idea de crear un lloc físic per a la memòria va sorgir de la ment de Joxe Ulibarrena, que va proposar als veïns del lloc aixecar una escultura que reflectís l'horror esdevingut en aquells dies. Així, basant-se en l'afusellament de tres joves en la Volta del Castell de Iruñea que ell mateix va presenciar quan tenia onze anys, va crear una gran escultura de metall en la qual es reflecteix l'abraçada d'aquestes tres persones en el moment que són abatudes.
I és que Sartaguda -on l'alcalde, José Ramón Martínez, expulsat del PSN, governa gràcies al suport de l'esquerra abertzale- és un municipi marcat pel seu passat. El cridat «poble de les vídues» va ser sens dubte el municipi més castigat per les tropes feixistes que es van revoltar el 18 juliol de 1936. Gairebé tota la població masculina d'esquerres va ser aniquilada. Van perdre la vida 86 barons, des d'adolescents de 16 anys fins a veterans de 54
. El començament de l'acte estava previst al principi per a les 12.30, però va haver de retardar-se mitja hora a causa de les llargues retencions de tràfic.
L'actor José María Asín va ser l'encarregat de presentar i conduir l'acte. Ho va fer llegint la declaració institucional aprovada pel parlament de Nafarroa en 2003, en el moment que va fer el seu primer reconeixement oficial als afusellats. La Càmera va atorgar en el seu moment una subvenció de 250.000 euros per a aquest projecte, i el Govern espanyol ha abonat altres 120.000. Però el parc és fruit d'un gegantesc auzolan. Asín va destacar les aportacions de particulars, col·lectius, associacions i més de 80 ajuntaments de sensibilitats polítiques diverses.
Li va succeir en la tribuna l'historiador i escriptor Roldán Jimeno, fill del mort historiador navarrès José María Jimeno Jurío, que va realitzar un extens repàs als afusellaments esdevinguts tant en Nafarroa menjo a La Rioja, al mateix temps que va recordar tot el treball realitzat pel seu pare per a esclarir i treure a la llum informacions sobre les matances.
Posteriorment, després d'un aurresku molt sentit i les actuacions de la Coral Ereintza de Lizarra i els joteros de Sartaguda, va prendre la paraula el veí de 72 anys Julio Sesma, portaveu de l'Associació Poble de les Vídues i fill d'un afusellat. Sesma va reconèixer que s'han vist superats per «la immensa quantitat de suports que hem rebut», i va ressaltar el fet que «gent de molt diferent ideologia» hagi donat suport i protegit la iniciativa de crear un lloc per al record de les víctimes de la repressió feixista.
«Amb la guerra tots vam perdre, i per això esperem que aquest parc serveixi perquè les noves generacions sempre tinguin present la barbàrie que aquí es va cometre i no mai es repeteixin els mateixos errors», va resumir Sesma davant les milers de persones congregades.

Com estava previst, a l'acte van assistir multitud de representants de diferents partits polítics de Nafarroa, així com càrrecs institucionals. Però cap membre representatiu d'UPN ni del Govern navarrès es va acostar ahir fins a Sartaguda. Així, entre molts altres, es va poder veure al president de EAE-ANV, Kepa Bereziartua, Txarli González, Arantxa Urkaregi o Mariné Pueyo per part de l'esquerra abertzale; Uxue Barkos i Ioseba Eceolaza, de Nafarroa Bai; la presidenta del Parlament i líder provisional del PSN; Elena Torres; o la nova delegada del Govern espanyol en el herrialde, Elma Sáiz, i el seu antecessor, Vicente Ripa.
L'alcalde de Sartaguda, José Ramón Martínez Benito, que va anar l'últim a intervenir, va ressaltar que la mort dels 86 veïns de Sartaguda no va resultar en va, ja que «gràcies a que els seus descendents no l'hem oblidat, i en ple segle XXI segueixen més vius que mai».
En aquest sentit, va voler enviar indirectament un missatge a l'actual adreça del PSN a l'assegurar que totes aquelles víctimes «han tingut molt a veure perquè jo ara sigui alcalde», encara que «alguns no van voler assabentar-se d'això».
Una vegada finalitzades les intervencions, i encara sota una insistent pluja, es va portar a terme l'ofrena floral en el panell on figuren els noms de tots els afusellats. Emocionats ancians, i també centenars i centenars de joves, van honrar allí als seus familiars, davant l'aplaudiment de tots els presents. Les llàgrimes van córrer sobretot davant el mur en el qual tots buscaven els noms dels seus conveïns o dels seus antecessors directes, a qui en la majoria dels casos ni tan sols van poder conèixer. I és que ahir, en Sartaguda, els assassinats ploraven en forma de pluja des del cel, mentre que els seus familiars ho feien amb lagrimas en la terra.

dijous, 8 de maig del 2008

L´Ajuntament de Salamanca ( Partido Popular ) rebutja moció per retirar el titol d´Alcalde d´honor al dictador Franco.

El pleno del Ayuntamiento de Salamanca ha rechazado una nueva moción para retirar al Dictador Francisco Franco el título de alcalde de honor a perpetuidad, concedido en 1954, la Medalla de Oro de la ciudad, otorgada en 1948, y el medallón que tiene en la Plaza Mayor de la ciudad.

La propuesta , que ya fue realizada el 27 de enero de 2007 con el mismo resultado, fue rechazada por el Partido Popular, que cuenta con mayoría absoluta, sin ni siquiera ser debatida. Los socialistas han vuelto a plantear la misma moción que hace un año aludiendo a que en estos momentos ya esta en vigor la Ley de la Memoria Histórica, con el añadido de la retirada del medallón con la cara de Franco de la Plaza Mayor, para que fuera expuesto en el Museo de Historia de la Ciudad. El portavoz municipal del PSOE, Fernando Pablos, ha recordado que la Ley de la Memoria Histórica establece que "las administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura". Pablos también ha destacado que "la actual corporación municipal democrática no puede aceptar que mantenga los máximos honores del Ayuntamiento el responsable de miles de asesinatos políticos ilegítimos, entre ellos el del alcalde democrático de Salamanca Casto Prieto Carrasco y los de los concejales Manuel de Alba Ratero, Luis Maldonado Bonatti y Casimiro Paredes Mier". El dirigente socialista considera que la decisión adoptada por el PP es "lesiva para la imagen pública de Salamanca, que no es ningún residuo del franquismo, y contraviene la legislación vigente". Pablos también ha recordado que el 5 de abril de 1982 este Ayuntamiento concedió al Rey Juan Carlos I el título de alcalde de honor vitalicio argumentando entre otras cosas que "el cargo se encontraba vacante en ese momento, algo que no es cierto, porque estaba ocupado por un difunto, Franco, ya que ese es el sentido de la palabra perpetuidad". La moción socialista ha sido formulada en el pleno municipal, una semana después de que la Universidad de Salamanca decidiera rechazar la concesión del título de doctor 'honoris causa' a Franco, realizada el 8 de mayo de 1954.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Santa Perpètua de Mogoda ret homenatge a la Republica.



La localidad de Santa Perpètua de Mogoda, en la provincia de Barcelona rinde, desde hace tres años, un particular homenaje a la República con diferentes actos que tienen como objetivo recuperar la memoria histórica de las víctimas de ese período así como de diferentes alcaldes republicanos. La decisión se tomó hace dos años, durante los actos de celebración por el 75 aniversario de la República, cuando se aprobó una moción en un pleno ordinario del Ayuntamiento de la localidad y con la unanimidad de todos los partidos políticos.
De esta forma, y desde el 2006, el ayuntamiento de Santa Perpètua de Mogoda tiene por costumbre cada 14 de abril, día de la República, colgar la bandera republicana en la sede consistorial. Los años anteriores se ponía en el mismo balcón aunque, en esta edición, se colgó en un de los nuevos mástiles y sin la presencia de las otras banderas, lo que permitió ofrecer una curiosa imagen del ayuntamiento que no pasó desapercibida. . "Los primeros años llamaba bastante la atención de los ciudadanos, pero ahora creo que ya están bastante acostumbrados", afirman fuentes del mismo ayuntamiento que quieren dejar claro "que nunca han tenido ningún problema por el hecho de poner la bandera cada 14 de abril". La conmemoración de este día se completa con la celebración de actos paralelos, como en esta edición que se llevó a cabo una charla sobre la segunda república a cargo de un profesor de historia de la Universidad Autónoma de Barcelona. El Centre de Recerca i Estudis Mogoda (CREM) también formó parte de las conmemoraciones de ese día leyendo un manifiesto. "Sabemos que en 2006 fueron varios los ayuntamientos que también realizaron esta iniciativa y colgaron la bandera, aunque ahora mismo creo que somos los únicos que continuamos haciendo esta conmemoración cada año", concluyen desde el ayuntamiento.

Caldes de Montbui Hisa la Bandera Republicana.


L’Ajuntament de Caldes de Montbui s’ha volgut sumar als actes de commemoració del 77è aniversari de la proclamació de la Segona República i, per aquesta raó, des del passat divendres la bandera republicana es troba al balcó de l’ajuntament. L’alcalde Jordi Solé ha afirmat que “l’Ajuntament de Caldes dóna suport i se suma als actes de commemoració de la República, perquè amb el pas dels anys es fa cada vegada més necessari donar a conèixer els fets històrics que van ocórrer a casa nostra fa 77 anys. La proclamació de la República, tant de la catalana com de l’espanyola, va significar una alenada de llibertat que havia de posar fi a una història de monarquies decadents i règims opressius. Malauradament, però, encara van haver de passar quatre dècades per acabar amb la dictadura a l’estat espanyol. I ara, tot i que vivim ja en una democràcia consolidada, la idea republicana no s’ha acabat de realitzar. És per això que avui és un dia de commemoració històrica però també de reivindicació dels ideals republicans”.

Montornès Homenatja a la República.

El Ple de l'Ajuntament de Montornès del Vallès va aprovar adherir-se al manifest en commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República, elaborat per l'Amical de la República. El proper 14 d'abril, la bandera tricolor republicana onejarà a la façana del Consistori. La plataforma 'Amical de la República' s'ha creat a Barcelona per commemorar el 75è aniversari de la II República i per fer pedagogia de l'etapa i els valors republicans. El manifest subscrit per l'Ajuntament de Montornès ressalta la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931 com "una de les dates més importants de la nostra història contemporània" que va suposar "la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d'un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu, d'una banda, la garantia d'un esdevenir de llibertat i, d'una altra, la convivència democràtica".El Ple de l'Ajuntament de Montornès del Vallès va aprovar adherir-se al manifest en commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República, elaborat per l'Amical de la República. El proper 14 d'abril, la bandera tricolor republicana onejarà a la façana del Consistori. La plataforma 'Amical de la República' s'ha creat a Barcelona per commemorar el 75è aniversari de la II República i per fer pedagogia de l'etapa i els valors republicans. El manifest subscrit per l'Ajuntament de Montornès ressalta la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931 com "una de les dates més importants de la nostra història contemporània" que va suposar "la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d'un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu, d'una banda, la garantia d'un esdevenir de llibertat i, d'una altra, la convivència democràtica".El document també fa esment als avenços del període republicà; una situació que es va trucar amb la Guerra Civil i els 40 de dictadura. Amical de la República també assenyalat que en l'actualitat "després de prop de 30 anys de democràcia ininterrompuda encara no hem assolit els nivells aconseguits fa 75 anys i hi ha un profund desconeixement del període republicà"..El text acaba amb una crida al record i la celebració de l'aniversari, "tot afegint-hi pedagogia" i "amb el convenciment que allò que el poble aconseguí es pot tornar a tenir enriquit i millorat, tan bon punt ens ho proposem".

Hissada la Bandera Republicana a Parets del Vallès.

L'Ajuntament de Parets del Vallès hissarà la bandera de la República espanyola per homenatjar la Segona República espanyola i els alcaldes i ajuntaments d'aquella època. L'acte tindrà lloc avui divendres a les 12 hores, a la plaça de la Vila. La hissada de la bandera republicana és el primer dels actes commemoratius que se celebraran a Parets durant aquest any amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. D'altra banda, el 19 d'abril, a les 20h, a l'auditori de l'Escola municipal de Música, Manel Risques, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, pronunciarà la conferència Memòria de la II República. L'Ajuntament de Parets del Vallès hissarà la bandera de la República espanyola per homenatjar la Segona República espanyola i els alcaldes i ajuntaments d'aquella època. L'acte tindrà lloc avui divendres a les 12 hores, a la plaça de la Vila. La hissada de la bandera republicana és el primer dels actes commemoratius que se celebraran a Parets durant aquest any amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. D'altra banda, el 19 d'abril, a les 20h, a l'auditori de l'Escola municipal de Música, Manel Risques, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, pronunciarà la conferència Memòria de la II República. El consistori està perfilant altres accions commemoratives com ara la confecció d'una escultura en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil que van lluitar per la defensa de la legitimitat de la república. Així mateix, es planteja la recuperació del refugi de l'avinguda de Catalunya, amb l'adequació de l'entrada i dels accessos. La inauguració de l'escultura i l'adequació del refugi tindran lloc durant el mes d'octubre, així com una exposició i la presentació del llibre de la historiadora local Maria Àngels Massaguer, basat en un estudi sobre la Segona República i la Guerra Civil.

La Garriga també ret homenatge a la República.



Una cinquantena de persones es van reunir aquest dilluns a l’acte de commemoració dels 77 anys de la proclamació de la II República, que es va celebrar a les sis de la tarda al davant del refugi de l’estació. A l’acte, els regidors i regidores de l’Ajuntament van retre homenatge a totes les persones que han lluitat per la recuperació de les llibertats democràtiques. En el seu parlament, l’alcaldessa, Neus Bulbena, va insistir en la importància de mantenir ben viva la memòria republicana, i va assegurar que “el record de la República no pertany a cap partit ni a cap ideologia”. “Hem de convertir el seu record en un motor de futur, en una llavor d’esperança per a la millora col·lectiva”, va explicar Bulbena.
Al seu torn, el regidor de Patrimoni, Quim Fornés, va repassar els ideals de l’època republicana i va mostrar el seu agraïment a tots aquells ciutadans i ciutadanes que van lluitar per a fer-los realitat. “Volem expressar el nostre reconeixement i gratitud a totes les persones que van recolzar els ideals democràtics durant la República, la Guerra i Civil i la dictadura”, va dir Fornés, que va cloure el seu parlament fent una crida a favor de la llibertat.

L’acte d’homenatge va acabar amb una ofrena floral als peus del Monument en record de les persones que han lluitat per la recuperació de les llibertats democràtiques i per la pau. A més, durant tot el dia, la bandera republicana va onejar des del balcó de l’Ajuntament.

D’altra banda, i també dins els actes de commemoració de l’aniversari de la II República, el divendres 18 d’abril a les vuit del vespre la Sala d’Actes de la Biblioteca acollirà la xerrada “75è aniversari de la revista El Congost”. A la conferència, l’incansable Albert Benzekry parlarà d’aquesta publicació, que es va editar a la Garriga entre els anys 1933 i 1936.

dissabte, 5 d’abril del 2008

Mapa provisional de Fosses Comunes de la Guerra Civil.


Presenten mapa provisional de Fosses Comunes.

DISSABTE, 05/04/2008 - 09:01h
La Generalitat presenta un mapa de 179 fosses del Principat
La direcció general de Memòria Democràtica del Departament d'Interior català ha comptabilitzat 179 fosses comunes a tot el Principat, marcades en aquest mapa, després d'una investigació iniciada fa cinc anys i que continua encara oberta. El conseller Joan Saura va fer una crida a la societat civil, en la presentació d'ahir, a enriquir el mapa de fosses localitzades, on s'identifiquen 88 fosses certificades i més de 90 que es consideren molt probables per la coincidència de testimonis orals i dades històriques.
Geogràficament, bona part de les fosses, que són de soldats anònims, se situen al llarg del front d'Aragó: des del front del Pallars fins al de l'Ebre. L'informe no inclou ara mateix desenes de fosses, que són encara dubtoses. La majoria no estan dignificades ni senyalitzades. Les investigacions per elaborar el mapa de fosses es basen en les informacions d’arxius històrics municipals, comarcals i provincials; documentació d'ajuntaments i consells comarcals; arxius militars, i buidatge bibliogràfic de llibres sobre el període de la guerra tant d’història general com local i testimonis orals. El Departament d'Interior, amb tot, no té previst exhumar totes aquestes fosses, una tasca molt complicada perquè es tracta en bona mesura de fosses de soldats anònims. De fet, el nombre d'exhumacions dependrà en part de la prova pilot que es farà al juny a Gurb (Osona), la primera fossa en què s'actuarà amb la nova llei de fosses aprovada el mes passat per la Generalitat i que ara és en tràmit parlamentari.

dimarts, 25 de març del 2008

Aprovat projecte de llei de fosses comunes.

La Generalitat de Catalunya aprova el projecte de llei de fosses comunes
Promourà la senyalització i dignificació dels desapareguts a la guerra de 1936-39 i en la dictadura franquista
El govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui el projecte de llei de fosses comunes de la guerra del 1936-39, que restablirà la dignitat dels desapareguts a la guerra de 1936-39 i en la dictadura franquista, farà possible el dret dels familiars d'obtenir informació del final dels parents i, si cal, de recuperar-ne les restes per enterrar-les amb dignitat; de senyalitzar la fossa i de recuperar-la per a la memòria històrica.
El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha explicat que al Principat hi ha cent setanta-nou fosses comunes, més de cent a cementiris municipals. Com ja va anticipar al novembre, les famílies dels desapareguts i les entitats de recuperació de la memòria històrica podran demanar l'excavació de les fosses comunes, i que la Generalitat de Catalunya en pagarà les despeses. Saura calcula que una exhumació pot rondar els quaranta o cinquanta mil euros. Les sol·licituds per a excavar una fossa, que s'hauran de basar en proves documentals o en indicis fonamentats, només les podran formular els familiars dels desapareguts o institucions sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica. Una comissió assessora formada per professionals de prestigi i per representants d'entitats de la memòria històrica i de les conselleries concernides les avaluarà. Farà l'informe corresponent, el departament de Relacions Institucionals l'analitzarà i decidirà com cal actuar. El projecte també preveu la prossecució del cens de desapareguts i del mapa de fosses comunes de Catalunya (devers cent setanta, segons el govern).

+ Webs de l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Catalunya i de la Coordinadora per la memòria històrica i democràtica de Catalunya.+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Recuperació de la memòria històrica.

dissabte, 15 de març del 2008

Actes en Memòria del Bombardejos Feixistes sobre la població civil de Catalunya,

DISSABTE, 15/03/2008 - 06:00h
Setanta anys dels bombardejos de la guerra del 36 sobre les ciutats catalanes
L'aviació feixista italiana va ser l'atacant principal, i per això també es faran actes de commemoració a Itàlia
Fa setanta anys dels bombardejos de la guerra del 1936-1939 sobre diverses ciutats catalanes, entre les quals Barcelona. Per recuperar-ne la memòria, la Generalitat de Catalunya ha impulsat diversos actes: un d'ells és l'ambientació de l'estació de metro d'Universitat en un refugi antiaeri, i també la inauguració en el mateix indret de l'exposició 'Refugi. Quan el refugi és el subsòl'. Com que l'aviació feixista italiana va ser l'atacant principal, també es faran actes de commemoració a Itàlia.
En efecte, a partir del maig, l'exposició itinerant 'Quan plovien bombes', sobre els més de 140 municipis catalans que van ser bombardejats durant la guerra del 36, passarà per diverses poblacions catalanes i italianes. Dilluns, el Memorial Democràtic farà al Palau de la Generalitat un acte institucional d'homenatge a les víctimes dels atacs, on hi assistiran alcaldes de les més de 140 ciutats bombardejades, supervivents i familiars de les víctimes. El mateix dia, el Club Coliseum acollirà l'estrena de Mirant al cel, un documental que rememora la dura experiència d'aquells dies de març del 1938.

Aniversari del grans bombardejos sobre Barcelona

Imatge de les conseqüències dels grans bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona el març de 1938. Durant aquell mes va ser quan l´acarniçament de l´aviació franquista sobre la població civil de la ciutat, va arribar a punts de crueltat extrema. Els avions Italians cèdits per Mussolini a la causa de Franco, partien de l´Illa de Mallorca, controlada pels feixistes, creuaven la franja de mar fins arribar a la costa catalana en successives bandades. Aquesta estratègia de terror va començar l´any 1937 i es va allargar fins el final de la guerra al 1939. De dia o de nit, matinada o vesprada, les bombes queien sobre la gent innocent. Pilots Italians feixistes o Espanyols franquistes actuaven amb total impunitat, amb una actitut gens comparable amb l´aviació Republicana, que mai va bombardejar la població civil. Durant els dies de març del 1938, la ciutat de Barcelona es va convertir en un infern amb continues arribades d´estols criminals feixistes, que van provocar el caos i la mortandat entre els barcelonins indefensos.

divendres, 14 de març del 2008

Res es mou.


Aquest mes es conmenoren els 70 anys d´alguns dels més terribles i indiscriminats bombardejos de l´aviació feixista de Franco sobre Barcelona. Planificats amb l´ànim d´aterrir a la població civil indefensa, causaren al llarg dels tres anys de guerra, més de 3000 morts, molts d´ells dones i nens. Aquesta estratègia terrorista de Franco i els seus aliats Alemanys i Italians, va servir de prova per el que després foren els grans bombardejos que tants centenars de milers de persones assassinaren durant al Segona Guerra mundial. La única diferència és que Franco ordenar tirar les bombes sobre seus pròpis compatriotes innocents, i Hitler i Mussolini, això no els justifica, ho van ordenar fer sobre ciutadans de paisos diferents als seus.
Amb la coincidència d´aquest aniversari s´ha sabut que l´Ajuntament d´Amposta, ha fet una consulta als veïns de dos carrers amb noms de feixistes espanyols, sobre si volien, tal com la llei de Memòria Històrica recomana, canviar el nom dels seus carrers per retirar aquest homenatge a personatges tant sinistres. Els veïns han decidit per majoria, mantenir el nom dels dos personatges feixistes. Dona la casualitat que un d´ells és Garcia Morato, aviador franquista, evidenment implicat amb bombardejos sobre la població civil. Invocant una suposada consulta democràtica que ha afectat només al veïnat dels dos carrers, l´Ajuntament d´Amposta mantindrà les plaques d´homenatge a aquests dos personatges del feixisme espanyol en el nomenclator de carrers. Una cosa així seria impensable en un altre pais, però a aquí ens hem de conformar en veure com els qui arrassaren la democràcia repúblicana, arrancant d´arrel tota prespectiva de llibertat i modernitat, amuntegant cadàvers de ciutadans de la República. Continuen dictant la llei, i explicant la història als seu favor davant el silenci de centenars de milers d´homes i dones esborrats de la vida i del record.

dimecres, 5 de març del 2008

Símbols Feixistes.

La presència de símbols feixistes a Catalunya com el de la foto, situat al cementiri de Sant Andreu, no ha desparegut. En concret el que apareix a la foto pertany a l´Exèrcit Espanyol el qual en té una cura ben notable; pintat i pólit.
Per contra els símbols en record dels defensors de la legalitat democràtica brillen per la seva absència. Ripollet no és una exepció, en trenta anys d´ajuntament democràtic només s´han fet dues actuacions que honoren superficialment als Ripolletencs que defensaren el règim republicà. El trasllat del monument "A Los Caidos " que va erigir el franquisme en memòria dels seus morts. El citat monòlit es troba actualment a l´entrada del cementiri de la nostra població, amb una aparença democràtica, doncs ara l´epigraf cita a "Tots els morts de la Guerra Civil". Amb aquesta actuació es demostrà en el seu moment el poc interès que tenia l´ajuntament per recordar els qui lluitaren contra al feixisme. Si aquesta actuació d´adaptar el monument franquista a les noves circunstàncies es produï amb el nou ajuntament democràtic sorgit de les eleccions del 1979. Els diferents equips de govern i grups municipals van demostrar un interès nul per recuperar la memòria dels ciutadans de Ripollet anti-feixistes, només una nova actuació és produï a l´octubre del 2005, a petició d´un grup de l´oposició, actuació a la qual la nostra entitat donà suport però que considerà en el seu moment i ara, parcial, doncs només honora els anti-feixistes ripolletens víctimes de l´extermini Nazi. Mentre l´antic monòlit feixista reconvertit a democràtic, sembla la història de l´estat espanyol, s´omple de flors segurament dels qui continuen adoptant-lo amb el mateix significat que tenia quan l´ajuntament franquista el va erigir. Per contra els ciutadans anti-feixistes no tenen un espai que els recordi, però si un acte viu que es va repetint any darrera any el 18 de juliol, organitzat per la Comissió.