dimecres, 16 d’abril del 2008

Santa Perpètua de Mogoda ret homenatge a la Republica.



La localidad de Santa Perpètua de Mogoda, en la provincia de Barcelona rinde, desde hace tres años, un particular homenaje a la República con diferentes actos que tienen como objetivo recuperar la memoria histórica de las víctimas de ese período así como de diferentes alcaldes republicanos. La decisión se tomó hace dos años, durante los actos de celebración por el 75 aniversario de la República, cuando se aprobó una moción en un pleno ordinario del Ayuntamiento de la localidad y con la unanimidad de todos los partidos políticos.
De esta forma, y desde el 2006, el ayuntamiento de Santa Perpètua de Mogoda tiene por costumbre cada 14 de abril, día de la República, colgar la bandera republicana en la sede consistorial. Los años anteriores se ponía en el mismo balcón aunque, en esta edición, se colgó en un de los nuevos mástiles y sin la presencia de las otras banderas, lo que permitió ofrecer una curiosa imagen del ayuntamiento que no pasó desapercibida. . "Los primeros años llamaba bastante la atención de los ciudadanos, pero ahora creo que ya están bastante acostumbrados", afirman fuentes del mismo ayuntamiento que quieren dejar claro "que nunca han tenido ningún problema por el hecho de poner la bandera cada 14 de abril". La conmemoración de este día se completa con la celebración de actos paralelos, como en esta edición que se llevó a cabo una charla sobre la segunda república a cargo de un profesor de historia de la Universidad Autónoma de Barcelona. El Centre de Recerca i Estudis Mogoda (CREM) también formó parte de las conmemoraciones de ese día leyendo un manifiesto. "Sabemos que en 2006 fueron varios los ayuntamientos que también realizaron esta iniciativa y colgaron la bandera, aunque ahora mismo creo que somos los únicos que continuamos haciendo esta conmemoración cada año", concluyen desde el ayuntamiento.

Caldes de Montbui Hisa la Bandera Republicana.


L’Ajuntament de Caldes de Montbui s’ha volgut sumar als actes de commemoració del 77è aniversari de la proclamació de la Segona República i, per aquesta raó, des del passat divendres la bandera republicana es troba al balcó de l’ajuntament. L’alcalde Jordi Solé ha afirmat que “l’Ajuntament de Caldes dóna suport i se suma als actes de commemoració de la República, perquè amb el pas dels anys es fa cada vegada més necessari donar a conèixer els fets històrics que van ocórrer a casa nostra fa 77 anys. La proclamació de la República, tant de la catalana com de l’espanyola, va significar una alenada de llibertat que havia de posar fi a una història de monarquies decadents i règims opressius. Malauradament, però, encara van haver de passar quatre dècades per acabar amb la dictadura a l’estat espanyol. I ara, tot i que vivim ja en una democràcia consolidada, la idea republicana no s’ha acabat de realitzar. És per això que avui és un dia de commemoració històrica però també de reivindicació dels ideals republicans”.

Montornès Homenatja a la República.

El Ple de l'Ajuntament de Montornès del Vallès va aprovar adherir-se al manifest en commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República, elaborat per l'Amical de la República. El proper 14 d'abril, la bandera tricolor republicana onejarà a la façana del Consistori. La plataforma 'Amical de la República' s'ha creat a Barcelona per commemorar el 75è aniversari de la II República i per fer pedagogia de l'etapa i els valors republicans. El manifest subscrit per l'Ajuntament de Montornès ressalta la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931 com "una de les dates més importants de la nostra història contemporània" que va suposar "la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d'un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu, d'una banda, la garantia d'un esdevenir de llibertat i, d'una altra, la convivència democràtica".El Ple de l'Ajuntament de Montornès del Vallès va aprovar adherir-se al manifest en commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República, elaborat per l'Amical de la República. El proper 14 d'abril, la bandera tricolor republicana onejarà a la façana del Consistori. La plataforma 'Amical de la República' s'ha creat a Barcelona per commemorar el 75è aniversari de la II República i per fer pedagogia de l'etapa i els valors republicans. El manifest subscrit per l'Ajuntament de Montornès ressalta la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931 com "una de les dates més importants de la nostra història contemporània" que va suposar "la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d'un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu, d'una banda, la garantia d'un esdevenir de llibertat i, d'una altra, la convivència democràtica".El document també fa esment als avenços del període republicà; una situació que es va trucar amb la Guerra Civil i els 40 de dictadura. Amical de la República també assenyalat que en l'actualitat "després de prop de 30 anys de democràcia ininterrompuda encara no hem assolit els nivells aconseguits fa 75 anys i hi ha un profund desconeixement del període republicà"..El text acaba amb una crida al record i la celebració de l'aniversari, "tot afegint-hi pedagogia" i "amb el convenciment que allò que el poble aconseguí es pot tornar a tenir enriquit i millorat, tan bon punt ens ho proposem".

Hissada la Bandera Republicana a Parets del Vallès.

L'Ajuntament de Parets del Vallès hissarà la bandera de la República espanyola per homenatjar la Segona República espanyola i els alcaldes i ajuntaments d'aquella època. L'acte tindrà lloc avui divendres a les 12 hores, a la plaça de la Vila. La hissada de la bandera republicana és el primer dels actes commemoratius que se celebraran a Parets durant aquest any amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. D'altra banda, el 19 d'abril, a les 20h, a l'auditori de l'Escola municipal de Música, Manel Risques, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, pronunciarà la conferència Memòria de la II República. L'Ajuntament de Parets del Vallès hissarà la bandera de la República espanyola per homenatjar la Segona República espanyola i els alcaldes i ajuntaments d'aquella època. L'acte tindrà lloc avui divendres a les 12 hores, a la plaça de la Vila. La hissada de la bandera republicana és el primer dels actes commemoratius que se celebraran a Parets durant aquest any amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. D'altra banda, el 19 d'abril, a les 20h, a l'auditori de l'Escola municipal de Música, Manel Risques, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, pronunciarà la conferència Memòria de la II República. El consistori està perfilant altres accions commemoratives com ara la confecció d'una escultura en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil que van lluitar per la defensa de la legitimitat de la república. Així mateix, es planteja la recuperació del refugi de l'avinguda de Catalunya, amb l'adequació de l'entrada i dels accessos. La inauguració de l'escultura i l'adequació del refugi tindran lloc durant el mes d'octubre, així com una exposició i la presentació del llibre de la historiadora local Maria Àngels Massaguer, basat en un estudi sobre la Segona República i la Guerra Civil.

La Garriga també ret homenatge a la República.



Una cinquantena de persones es van reunir aquest dilluns a l’acte de commemoració dels 77 anys de la proclamació de la II República, que es va celebrar a les sis de la tarda al davant del refugi de l’estació. A l’acte, els regidors i regidores de l’Ajuntament van retre homenatge a totes les persones que han lluitat per la recuperació de les llibertats democràtiques. En el seu parlament, l’alcaldessa, Neus Bulbena, va insistir en la importància de mantenir ben viva la memòria republicana, i va assegurar que “el record de la República no pertany a cap partit ni a cap ideologia”. “Hem de convertir el seu record en un motor de futur, en una llavor d’esperança per a la millora col·lectiva”, va explicar Bulbena.
Al seu torn, el regidor de Patrimoni, Quim Fornés, va repassar els ideals de l’època republicana i va mostrar el seu agraïment a tots aquells ciutadans i ciutadanes que van lluitar per a fer-los realitat. “Volem expressar el nostre reconeixement i gratitud a totes les persones que van recolzar els ideals democràtics durant la República, la Guerra i Civil i la dictadura”, va dir Fornés, que va cloure el seu parlament fent una crida a favor de la llibertat.

L’acte d’homenatge va acabar amb una ofrena floral als peus del Monument en record de les persones que han lluitat per la recuperació de les llibertats democràtiques i per la pau. A més, durant tot el dia, la bandera republicana va onejar des del balcó de l’Ajuntament.

D’altra banda, i també dins els actes de commemoració de l’aniversari de la II República, el divendres 18 d’abril a les vuit del vespre la Sala d’Actes de la Biblioteca acollirà la xerrada “75è aniversari de la revista El Congost”. A la conferència, l’incansable Albert Benzekry parlarà d’aquesta publicació, que es va editar a la Garriga entre els anys 1933 i 1936.

dissabte, 5 d’abril del 2008

Mapa provisional de Fosses Comunes de la Guerra Civil.


Presenten mapa provisional de Fosses Comunes.

DISSABTE, 05/04/2008 - 09:01h
La Generalitat presenta un mapa de 179 fosses del Principat
La direcció general de Memòria Democràtica del Departament d'Interior català ha comptabilitzat 179 fosses comunes a tot el Principat, marcades en aquest mapa, després d'una investigació iniciada fa cinc anys i que continua encara oberta. El conseller Joan Saura va fer una crida a la societat civil, en la presentació d'ahir, a enriquir el mapa de fosses localitzades, on s'identifiquen 88 fosses certificades i més de 90 que es consideren molt probables per la coincidència de testimonis orals i dades històriques.
Geogràficament, bona part de les fosses, que són de soldats anònims, se situen al llarg del front d'Aragó: des del front del Pallars fins al de l'Ebre. L'informe no inclou ara mateix desenes de fosses, que són encara dubtoses. La majoria no estan dignificades ni senyalitzades. Les investigacions per elaborar el mapa de fosses es basen en les informacions d’arxius històrics municipals, comarcals i provincials; documentació d'ajuntaments i consells comarcals; arxius militars, i buidatge bibliogràfic de llibres sobre el període de la guerra tant d’història general com local i testimonis orals. El Departament d'Interior, amb tot, no té previst exhumar totes aquestes fosses, una tasca molt complicada perquè es tracta en bona mesura de fosses de soldats anònims. De fet, el nombre d'exhumacions dependrà en part de la prova pilot que es farà al juny a Gurb (Osona), la primera fossa en què s'actuarà amb la nova llei de fosses aprovada el mes passat per la Generalitat i que ara és en tràmit parlamentari.