dijous, 19 de juliol del 2007

Manifest del 18 de Juliol del 2007

Ens apleguem aquí una vegada més per recordar a tots aquells als qui van voler esborrar de la memòria col·lectiva de la nostra societat. Malgrat tants anys de silenci i manipulació, l´inexorable pas del temps fa que hores d´ara només siguin una nebulosa imprecisa en el record heretat de les generacions anteriors. Sembla que aquest país continues instal·lat en un món al revés. Els defensors de la llibertat a les fosses i a l´oblit. Els botxins i repressors als pedestals de l´honor. Es fa difícil de creure que encara avui, des de forces polítiques majoritàries parlin de revisionisme històric quan hom vol saber que va passar amb el seu familiar afusellat, desaparegut, o vol homenatjar als qui lluitaren per la llibertat. La passivitat d´amplies capes de la població, la por, encara la por, d´enfrontar-se al passat o a classes influents, donen carta blanca a que es pugui imposar la història dels salvadors de la pàtria. Com pot ser que iniciatives com les de les germanes Puig-Antic,? la dels familiars de Granados i Delgado? la dels familiars de l´estudiant Ruano? les de la familia Peiró? Com potser que s´estavellin un cop i un altre contra l´impossibilitat d´aconseguir una revisió de judici que els declari innocents...? Com pot ser, aquest és el país del món al revés, que els innocents, les víctimes de la dictadura hagin de sol·licitar l´anulació de les d´unes sentències dictades per tribunals militars d´excepció en judicis sense garanties.? En comptes de perseguir els torturadors, els assassins, els repressors, topem cada dia amb la negativa d´aconseguir restablir l´honor dels assassinats, i els torturats per la dictadura feixista de Franco. Com te la barra la justícia espanyola de voler jutjar als criminals d´Argentina o de Xile si no és capaç de jutjar als criminals espanyols que fins a finals dels anys setanta van tenir carta blanca per torturar i assassinar. Més de 40 anys de crims resten impunes. I ja sabem el que diu el dret internacional : Els crims contra la humanitat no prescriuen. Només cal donar un cop d´ull als informes d´Amnistia Internacional per adonar-nos que l´Estat Espanyol s´ha saltat les lleis que vol aplicar a altres països.
Alguns encara diuen que hem d´oblidar el passat, que això son històries per distreure´ns del present. S´equivoquen; les elits dominants son les primeres en no voler que es parli del passat, perquè en base a aquell passat de sang i foc, han construït el seu poder i les regles del jóc sempre canviant segons els seus interessos. La impossibilitat de revisar les sentències feixistes només denota que hi ha una continuïtat política i judicial des del Règim Franquista fins l´actualitat. Declarar nuls o il·legals aquells crims posa automàticament fora de la llei qui els va dictar o en va ser partícep. Ja estem cansats de veure acotar el cap a molts dirigents polítics quan tímidament volen recordar a les víctimes del feixisme espanyol. Sempre sentim allò tant mesquí de: “no volem la venjança sinó tancar ferides”. Com si demanar justícia fos un acte de venjança. Una vegada més això ens demostra qui te realment el poder fàctic a l´estat Espanyol: els qui van guanyar la Guerra Civil i els seu descendents, les forces econòmiques més depredadores. Fa anys que assistim a una retallada dels drets civils en funció dels interessos econòmics. No s´aturaran perquè ningú qüestiona el seu poder heretat de la dictadura.. Perquè aquí la paraula transició és sinònim de reconversió dels aparells i les lleis de l´estat Franquista amb una netejada de cara legal, i democràtica, entre comentes. Tot és fàcil si no hi ha consciència d´on venim, ni lluita per rememorar els esforços passats envers la justícia i la llibertat, aquells esforços derrotats sense compassió per la coalició de l´exèrcit, l´esglèsia i els poder econòmics més conservadors el 1939.

Ciutadans de Ripollet com: Joan Roca Girbau, Josep Bayó Girbau, Jaume Sariol Ricard, Sebastià Altimira Humbert, desapareguts entre d´altres per sempre més. Francesc Escursell Albinyana, Bertomeu Selvas Samaranch, Francisco Martos Vilches, Tomás Pérez Iñíguez.. morts entre d´altres durant la guerra. Josep Guimerà Fortuny, Miguel González Gomez, José Fernandez Alba, Isidre Martínez Perez afusellats entre d´altres als camp de la Bota pels Franquistes. Pau Pallàs Alsina, Tomás Caballero Uribe, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, exterminats entre d´altres als Camps d´Extermini de Hitler, després d´haver fugit de la dictadura de Franco. Per no oblidar tampoc als morts a la presó com Basili Querol Borràs, o Ginés Serrano del Aguila entre d´altres. Impossible citar-los a tots perquè ben segur que n´oblidariem a molts. Tants i tants ciutadans de Ripollet que recordem avui i que esperen un retorn digne a la memòria col·lectiva local, ja que la seva vida va ser estroncada mentre defensaven un govern legal i democràtic. Ells no son un invent, uns noms irreals, son ciutadans de Ripollet com nosaltres que ens van precedir en la existència i als quals devem un respecte i admiració encara que només sigui per haver combatut el feixisme i haver lluitat per la llibertat.

Acte en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.


Per tercer any consecutiu, la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet ha organitzat el 18 de Juliol l´acte en Memòria de les Víctimes. Agraïm el suport de tots i totes els qui van col.laborar, participar o simplement assistir en l´acte. Això ens encoratja a continuar lluitant pel reconeixement de la memòria col.lectiva de tots els ciutadans de Ripollet que van lluitar per la llibertat i van patir la repressió del franquisme.