diumenge, 18 de novembre del 2007

L´Hora de la Veritat?

Fa unes setmanes el congrés dels diputats va aprovar l´anomenada Llei de la Memòria, aquest projecte de llei portava mesos encallat per manca de suport alhora de aconseguir una majoria davant l´oposició frontal del Partido Popular. Al mateix temps, el govern socialista, impulsor de la llei, no podia aconseguir el sumar altres grups polítics, gran part dels quals consideraven el projecte de llei parcial i insuficient.
Finalment, van haver-hi alguns retocs i esmenes que van aconseguir sumar una majoria, i amb les vots en contra, per diferents raons, del PP i ERC, el projecte continua endavant i ara passarà pel Senat.
Sense tants problemes, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Memorial Democràtic, que regirà a casa nostra els temes relacionats amb l´anomenada memòria històrica.
Des de la Comissió valorem com a positiu el fet que es concretin marcs legals des de les institucions per encarrilar les reclamacions de les associacions, famílies, grups i ciutadans en general que volen restituir l´honor i la memòria de tots aquells que lluitaren per la llibertat i contra el feixisme.
Tot i el pas positiu d´aquestes lleis, i obviant la Llei del Memorial Democràtic, que té un rang important però més limitat, recordem que la legislació depèn de les Corts de Madrid. Des de la Comvif pensem que La Llei de la Memòria Històrica és clarament insuficient, tímida, imprecisa, i amb molts aspectes superficial. Passa de llarg en moltes qüestions que podrien resultar incòmodes a certs poders relacionats amb la dictadura. Temes com l´enriquiment de certs individus o empreses que s´aprofitaren del treball esclau dels presoners Republicans, o el fet de la no anul.lació, només les declara il.legitimes, les sentencies dels tribunals franquistes, per no dir la impunitat amb la que tracta als criminals de guerra feixistes, i els repressors, torturadors i assassins dels aparells de la dictadura. Fan que moltes associacions i grups de juristes hagin mostrat les seves reserves respecte a aquesta llei. Resulta absurd que després de més de 30 anys del final de la dictadura, en un país que pretén donar lliçons de democràcia jutjant criminals d´altres països, no sigui capaç d´afrontar els crims i les injustícies comeses a casa seva.


Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Sobre el paper de l´Esglesia Espanyola a favor del Feixisme.


Reproducció de l´entrevista a Hilari Raguer publicada a La Vanguardia.

ENTREVISTA
Hilari Raguer, monje de Montserrat e historiador
"MUCHOS OBISPOS SON NEOFRANQUISTAS"

VÍCTOR M. AMELA - 11/10/2007
Tengo 79 años. Nací en Madrid, pero al año volvimos a Barcelona, donde me crié. Soy monje en Montserrat desde hace más de cincuenta años. Fui antifranquista, y soy demócrata y nacionalista catalán. ¿Dios? No lo tengo en el bolsillo, ando buscándolo. Las próximas beatificaciones de sacerdotes españoles son injustas e inoportunas ¿Monje? ¿Historiador? ¿Qué fue primero? Monje. Desde niño tuve vocación religiosa..., pero me decidí tras la huelga de tranvías de marzo de 1951.¿Qué pasó ese día? Me detuvieron y me encarcelaron siete meses en el castillo de Montjuïc..., y allí descubrí algo. ¿Qué?Que era yo más libre que mis carceleros. ¡La libertad es ajena acircunstancias externas...!Allí reflexioné, oré, y supe que si podía estar allí,bien podría ser monje. ¿Y por qué eligió Montserrat? Sabía que allí no me afearían mi catalanismo. ¿De qué se le acusaba? De "ultraje a la nación española y al sentimiento de su unidad". Tremendo. ¿Qué había hecho? La policía me paró en la calle, y yo llevaba una carta que estaba escribiendo a amigos socialistas belgas: "Vosotros que habéis sufrido la opresión española y nazi tenéis que saber lo dura que es la opresión franquista en Catalunya",les explicaba. Y yo era alférez de milicias universitarias... ¡Para haberle fusilado, vamos! Iban ya a formarme consejo de guerra sumarísimo cuando un tío mío sacerdote logró interceder, y se suspendió. Después de Montjuïc, cumplí dos años de arresto domiciliario.¿Tiene usted recuerdos de la Guerra Civil? Recuerdo los bombardeos. Y que rezábamos el rosario mientras esperábamos a Franco, temerosos de ser asesinados por las patrullas anarquistas, por ser católicos. Y Franco llegó. Y el alivio duró bien poco: en seguida conocí el falangismo chulesco de los franquistas. Franco desató una sangrienta represión que la Iglesia española bendijo.Hablaban de "cruzada", ¿no? Fue cosa de la jerarquía eclesiástica española. ¡El Vaticano jamás concedió al franquismo carácter de cruzada! El Papa Pío XI repudió los excesos (usó esta palabra) franquistas durante la guerra, y receló de que los obispos españoles se alineasen en un bando.¿Qué les proponía el Papa? Paz y reconciliación. Pero la Iglesia española optó por la beligerancia. ¡Los capellanes de las cárceles franquistas fueron terribles!: insultaban a los presos, les decían que eran indignos de la clemencia de Franco... Se vengaban de las checas, de las matanzas de curas... Pero el mandamiento cristiano es perdonar. El episcopado español debería hacer algo que todavía no ha hecho: ¡pedir perdón por su complicidad y su silencio con la represión franquista! ¿Lo hará algún día? Sería un milagro. ¿Por qué dice eso? ¡Porque el episcopado español mantiene la ideología franquista! Contundente afirmación. El episcopado español aún identifica amor a la patria con amor a una ideología determinada. Si hoy critica la asignatura de educación para laciudadanía es porque preferiría una educación para la ciudadanía franquista! No tiene pelos en la lengua. Soy historiador. ¿Aprueba usted la ley dememoria histórica? Sí. Y considero que debería honrar también la memoria democrática, es decir, la memoria de todos los opositores de la dictadura ,entre los que hubo movimientos católicos, escuelas religiosas catalanas...Y se deberían condenar también los asesinatos de curas, ¿no? Sí, pero...sabiendo que aquellos crímenes no los ordenó la autoridad máxima, mientras que los crímenes de la represión franquista sí eran órdenes de Franco, la autoridad máxima. El Papa beatifica a casi 500 de aquellos mártires el día 28... Estoy en contra. Es un acto injusto y equivocado: injustificable desde la óptica teológica e inoportuno desde la sociopolítica. Arguméntelo. Mártir es alguien asesinado a causa de sufe cristiana. Y no fue el caso de aquellos religiosos. ¿No? No: el clero venía asociándose a la derecha tan estrechamente, que Iglesia y derecha eran ya términos sinónimos para la gente. ¡A aquellos religiosos los mataban por pugna política, no por su fe cristiana! No son mártires, pues. Ay, si leen esto en la Cope... Pues esto ya lo dijo hace años monseñor Díez Merchán...,y eso que sus padres habían sido asesinados por los rojos. ¿Por qué dice que son inoportunas estas beatificaciones? Porque encima el episcopado español sugiere que son víctimas de la República, al incluir aasesinados en 1934. ¡Trampa!: la República reprimió a los sublevados que ese año mataron a religiosos. ¿Por qué la Iglesia alienta esas beatificaciones? No lo hizoPío XI, al que Franco se lo pidió. El anticomunismo de Juan Pablo II abrió procesos. ¿Qué le parecen las emisiones de la Cope? Lo que se dice desde la Cope ya es grave, pero que el episcopado español no lo impida ¡esgravísimo! Son mucho más violentas las palabras de Jiménez Losantos que la quema de unas fotos del Rey... Que es un acto poco edificante. Forma parte de la libertad de expresión. ¡Ojalá toda la violencia se limitase a actos así! Mire, reprimirlos no producirá otro efecto que multiplicarlos.

diumenge, 30 de setembre del 2007

Les Presons de Franco.




Podeu visitar en el Museu d´Història de Catalunya la exposició: Les Presons de Franco. Trobareu molta informació tant documental com fotogràfica que us donarà una orientació de quina era la situació de milers de ciutadans que van anar a parar a les presons i als camps de concentració per haver-se oposat al feixisme o senzillament pensar diferent. També podeu consultar i veure fotografies d´aquesta exposició mitjançant l´enllaç següent.


diumenge, 9 de setembre del 2007

Les Víctimes de la Incautació Franquista.


L´Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista ja ha recollit 1500 reclamacions de famílies que varen ser enganyades pel govern feixista. Molts ciutadans en finalitzar la Guerra Civil, van ser conminats a entregar el paper moneda de la República que tinguessin en el seu poder. A canvi s´els va expedir un "certificat" mitjançant el qual el Banc d´Espanya es comprometia a entregar l´equivalent en moneda dels triomfadors. Aquest pagaré no es va fer mai efectiu. Avui dia, és pot dir miraculosament, moltes persones encara guarden aquests " certificats- pagarés", que encara no s´han fet efectius, tot hi havent passat quasi 70 anys del final de la guerra i més de 30 del final de la dictadura. El Banc d´Espanya es continua fent l´orni davant les reclamacions que porta endavant l´APIGF. Per cada pesseta de la República, s´haurien de rebre l´equivalent a 250 pessetes, ossigui 1,50 Euros. La xuleria del Banc d´Espanya que arriba a declara que "encara no toca" pagar aquest deute, es una burla més d´aquest Estat Espanyol que s´anomena democràcia.

divendres, 10 d’agost del 2007

Exposició sobre els camps de concentració de Franco


Al palau fins de la Virreina de Barcelona, Rambles, fins el 9 de Setembre. Exposició sobre els espais on els franquistes van recloure centenars de milers de ciutadans espanyols, alguns eren camps d´extermini, d´altres de reeducació i treball, i d´altres de concentració temporal per classificar als reclusos per categories segons la seva vinculació amb la societat i partits o sindicats de la República.

dijous, 19 de juliol del 2007

Manifest del 18 de Juliol del 2007

Ens apleguem aquí una vegada més per recordar a tots aquells als qui van voler esborrar de la memòria col·lectiva de la nostra societat. Malgrat tants anys de silenci i manipulació, l´inexorable pas del temps fa que hores d´ara només siguin una nebulosa imprecisa en el record heretat de les generacions anteriors. Sembla que aquest país continues instal·lat en un món al revés. Els defensors de la llibertat a les fosses i a l´oblit. Els botxins i repressors als pedestals de l´honor. Es fa difícil de creure que encara avui, des de forces polítiques majoritàries parlin de revisionisme històric quan hom vol saber que va passar amb el seu familiar afusellat, desaparegut, o vol homenatjar als qui lluitaren per la llibertat. La passivitat d´amplies capes de la població, la por, encara la por, d´enfrontar-se al passat o a classes influents, donen carta blanca a que es pugui imposar la història dels salvadors de la pàtria. Com pot ser que iniciatives com les de les germanes Puig-Antic,? la dels familiars de Granados i Delgado? la dels familiars de l´estudiant Ruano? les de la familia Peiró? Com potser que s´estavellin un cop i un altre contra l´impossibilitat d´aconseguir una revisió de judici que els declari innocents...? Com pot ser, aquest és el país del món al revés, que els innocents, les víctimes de la dictadura hagin de sol·licitar l´anulació de les d´unes sentències dictades per tribunals militars d´excepció en judicis sense garanties.? En comptes de perseguir els torturadors, els assassins, els repressors, topem cada dia amb la negativa d´aconseguir restablir l´honor dels assassinats, i els torturats per la dictadura feixista de Franco. Com te la barra la justícia espanyola de voler jutjar als criminals d´Argentina o de Xile si no és capaç de jutjar als criminals espanyols que fins a finals dels anys setanta van tenir carta blanca per torturar i assassinar. Més de 40 anys de crims resten impunes. I ja sabem el que diu el dret internacional : Els crims contra la humanitat no prescriuen. Només cal donar un cop d´ull als informes d´Amnistia Internacional per adonar-nos que l´Estat Espanyol s´ha saltat les lleis que vol aplicar a altres països.
Alguns encara diuen que hem d´oblidar el passat, que això son històries per distreure´ns del present. S´equivoquen; les elits dominants son les primeres en no voler que es parli del passat, perquè en base a aquell passat de sang i foc, han construït el seu poder i les regles del jóc sempre canviant segons els seus interessos. La impossibilitat de revisar les sentències feixistes només denota que hi ha una continuïtat política i judicial des del Règim Franquista fins l´actualitat. Declarar nuls o il·legals aquells crims posa automàticament fora de la llei qui els va dictar o en va ser partícep. Ja estem cansats de veure acotar el cap a molts dirigents polítics quan tímidament volen recordar a les víctimes del feixisme espanyol. Sempre sentim allò tant mesquí de: “no volem la venjança sinó tancar ferides”. Com si demanar justícia fos un acte de venjança. Una vegada més això ens demostra qui te realment el poder fàctic a l´estat Espanyol: els qui van guanyar la Guerra Civil i els seu descendents, les forces econòmiques més depredadores. Fa anys que assistim a una retallada dels drets civils en funció dels interessos econòmics. No s´aturaran perquè ningú qüestiona el seu poder heretat de la dictadura.. Perquè aquí la paraula transició és sinònim de reconversió dels aparells i les lleis de l´estat Franquista amb una netejada de cara legal, i democràtica, entre comentes. Tot és fàcil si no hi ha consciència d´on venim, ni lluita per rememorar els esforços passats envers la justícia i la llibertat, aquells esforços derrotats sense compassió per la coalició de l´exèrcit, l´esglèsia i els poder econòmics més conservadors el 1939.

Ciutadans de Ripollet com: Joan Roca Girbau, Josep Bayó Girbau, Jaume Sariol Ricard, Sebastià Altimira Humbert, desapareguts entre d´altres per sempre més. Francesc Escursell Albinyana, Bertomeu Selvas Samaranch, Francisco Martos Vilches, Tomás Pérez Iñíguez.. morts entre d´altres durant la guerra. Josep Guimerà Fortuny, Miguel González Gomez, José Fernandez Alba, Isidre Martínez Perez afusellats entre d´altres als camp de la Bota pels Franquistes. Pau Pallàs Alsina, Tomás Caballero Uribe, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, exterminats entre d´altres als Camps d´Extermini de Hitler, després d´haver fugit de la dictadura de Franco. Per no oblidar tampoc als morts a la presó com Basili Querol Borràs, o Ginés Serrano del Aguila entre d´altres. Impossible citar-los a tots perquè ben segur que n´oblidariem a molts. Tants i tants ciutadans de Ripollet que recordem avui i que esperen un retorn digne a la memòria col·lectiva local, ja que la seva vida va ser estroncada mentre defensaven un govern legal i democràtic. Ells no son un invent, uns noms irreals, son ciutadans de Ripollet com nosaltres que ens van precedir en la existència i als quals devem un respecte i admiració encara que només sigui per haver combatut el feixisme i haver lluitat per la llibertat.

Acte en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.


Per tercer any consecutiu, la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet ha organitzat el 18 de Juliol l´acte en Memòria de les Víctimes. Agraïm el suport de tots i totes els qui van col.laborar, participar o simplement assistir en l´acte. Això ens encoratja a continuar lluitant pel reconeixement de la memòria col.lectiva de tots els ciutadans de Ripollet que van lluitar per la llibertat i van patir la repressió del franquisme.

dijous, 28 de juny del 2007

Busqueu Informació?

Si esteu interessats en buscar informació sobre alguna persona que hagi estat víctima del feixisme, tant com si va ser membre de l´exèrcit popular de la República, va ser afusellada pels franquistes sublevats, o sezillament va partir qualsevol conseqüència o repressalia per haver format part dels defensors de la democràcia i la llibertat, podeu trobar-nos al Centre Cultural de Ripollet el dijous 5 de juliol i el dijous 19 de juliol a les 20 hores. T´ajudem a cercar informació, t´orientem cap els arxius que t´has de dirigir o les webs d´internet que poden informar-te.

divendres, 15 de juny del 2007

Concentració d´enguany 18 de Juliol 2007.


Estem preparant la propera Concentració en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet, ja serà la tercera, poc a poc anem aconseguint que sigui un acte que formi part de la societat local. Si voleu colaborar tenim previstes una sèrie de reunions al Centre Cultural els dies 21 de Juny i 5 de Juliol, a partir de les 20 hores. També si veniu directament a la concentració, podeu portar des d´espelmes, pacartes, o banderes catalanes o republicanes.
No falteu el dimecres 18 de juliol de 2007, a les 20,30 hores, a la plaça 11 de Setembre, davant del Teatre-Auditori. Per recordar totes aquelles persones que van patir, van donar la vida o van desapareixer víctimes del Feixisme.

dimarts, 12 de juny del 2007

Les corrupteles de la Falange de Ripollet.


Josep Roig Trinxant, amb el número 1 del carnet de la Falange de Ripollet, va denúnciar les corrupteles que hi havia entre els dirigents de la Falange de Ripollet. Segons les seves denúncies els caps locals s´apropiaven dels diners de totes les múltes que s´imposaven als desafectes, nom amb el que la dictadura feixista qualificava als contraris al règim. També va denúnciar els treballs de càstig que ciutadans/es del poble havien de fer a casa del cap local de la Falange sense cobrar res canvi. Així mateix va posar en coneixement dels organs superiors, que s´obligava a la gent del poblea treballar en la reconstrucció de l´Esglèsia, sota amenaça de multa. Totes aquestes dades han estat extretes del programa de la Televisió de Catalunya, 30 minuts, que portava per títol: Entre el Jou i l´Espasa. A Ripollet ningú s´ha fet ressò d´aquest programa i s´ignora l´exitència d´en Josep Roig Trinxant.

diumenge, 10 de juny del 2007

Acord per exterminar.


Si és condemna a Hitler també s´ha de condemnar a Franco, ambdós formen part de la mateixa estrategia d´extermini. Els crims de Hitler han estat perseguits per la llei, els de Franco s´han mantigut impunes.

La recerca de justícia.


A la foto, fossa comuna amb víctimes del Franquisme. Les Associacions per a la Recuperació de la Mèmoria Històrica, busquem la veritat. Que la justícia surti a la llum pública, que els nostres morts siguin recuperats de l´oblit i la manipulació, que la història tingui present una realitat tergiversada i amagada, que molts encara volen que permaneixi en l´obscuritat, potser per d´aquesta manera evitar la seva implicació directa o indirecta amb tots aquells crims.

Franquisme i Ripollet.


A la foto, comitiva del dictador Francisco Franco al seu pas pels quatre cantons entre Ripollet i Cerdanyola.. Des del triomf del feixisme, un grup de ciutadans de Ripollet col.laborà en l´establiment de la dictadura i la persecució de tota dissidència. Molts Ripolletencs hagueren de fugir a l´exil.li, altres en menys sort foren empresonats o afusellats. La política de terror imposada arribà fins al punt de revisar un per un el comportament de tots els ciutadans, molts hagueren de passar per tribunals locals constituïts per falanguistes Ripolletencs. Totes les persones foren fitxades segons les seves tendències favorables o contraries a la dictadura. Alguns d´aquest falangistes provenien de families catòliques benestants de la nostra població, i molts s´enriquirien aprofitant les seves posicions priviliegiades dins l´aparell del partit feixista únic. Tambè és donaren casos d´apropiació de diners que tota la població havia de donar per a contribuïr a la "reconstrucció Nacional".

L´Ebre avui.


L´Ebre ahir.


Soldats de l´Exèrcit Popular de la República travessant el riu Ebre el 1938.

Sacrificis oblidats.


Molts Ripolletencs foren cridats a defensar la legalitat democràtica i lluitaren en aquests paisatges de l´Ebre, alguns d´ells ja no tornaren mai més a les seves llars.

Paisatges d´una batalla.


Corbera d´Ebre va ser destruït durant la Batalla de l´Ebre, avui dia les restes del poble son un viu testimoni de la crueltat d´aquella confrontació que porta com a conseqüència la caiguda de Catalunya en mans del Feixisme, i l´inici d´una dictadura que perseguí i exterminà tota oposició.

A l´Ebre si quedaren alguns Ripolletencs


A la Batalla de l´Ebre van perdre la vida o desaparèixer alguns ciutadans de Ripollet.

dissabte, 9 de juny del 2007

Inauguració del monument de les víctimes del nazisme 22-10-2005.


Membres de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme amb el president d´Amical Manhausen el 22 d´octubre del 2005, en la inauguració de monument en memòria dels Ripolletencs morts als camps d´extermini Nazis.

divendres, 8 de juny del 2007

En creació

Aquest blog esta en fase de construcció