dissabte, 30 de març del 2013

Fins i tot l'horari espanyol és una imposició ideològica nazi-franquista.


El nostre horari nazi de cada dia

Al número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista es va publicar una ordre del 7 de març de 1940 que deia: 'Considerant la conveniència que l'horari nacional vagi d'acord amb el d'alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l'avançament temporal de l'hora comportarà, disposo que el dissabte, 16 de març, a les vint-i-tres hores, s'avanci l'hora legal en seixanta minuts. (...) Oportunament s'indicarà la data del restabliment de l'hora normal.' L'ordre va comportar que l'Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa més estranyesa.
D'entrada, perquè Espanya no estava obligada a adoptar el CET i ho va fer per motius d'afinitat ideològica amb el règim nazi. Alhora, perquè l'ordre de 1940 era explícitament temporal i deixava la porta oberta a tornar a 'l'horari normal'. I, sobretot, perquè l'adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics.
El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos adoptant com a referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l'Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i per València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i per lògica s'hauria d'aplicar a la resta de la península Ibèrica i a França.
Això és el que reclama, de fet, la Comissió per la Racionalització dels Horaris a Espanyaque fa campanya per a canviar l'horari. Segons aquesta entitat, formada per nombroses enitats i institucions públiques i provades, adoptant l'hora portuguesa la resta de la Península es continuaria regint pel Sol, però es dinaria a la una i no a partir de les dues, se soparia a les vuit i no a partir de les nou, i se sortiria de treballar, en general, pels volts de les cinc, cosa que conciliaria millor la feina i el lleure.

diumenge, 24 de març del 2013

Acudir a al jurisdicció internacional, per solucionar problemes locals..


S'activa a l'Argentina el procés contra els crims del franquisme
Una jutgessa prendrà declaració a víctimes de delictes de lesa humanitat abans de decidir si ordena l'extradició de Martín Villa i vuit denunciats més
Martin Villa fent la salutació feixista al costat de Joan Antoni Samarach, personatge aquest últim molt enaltit per l'ajuntament de Ripollet. Foto dels anys setanta. De Martin Villa en podrien demanar l'extradició a l'Argentina.


L'única causa judicial oberta en tot el món contra els crims del franquisme l'instrueix la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que ha acceptat la sol·licitud de querella de desenes de víctimes de la dictadura. La jutgessa s'ha avingut a escoltar els testimonis dels querellants per vídeoconferència, però se n'hauran de seleccionar dotze, que començaran a declarar el 25 d'abril. Un cop escoltats, decidirà si demana a l'estat espanyol l'extradició de responsables de crims de lesa humanitat durant el franquisme, entre els quals hi ha l'ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona Rodolfo Martín Villa.
La causa va començar a l'Argentina el 2010 arran de la manca de progressos judicials a l'estat espanyol per perseguir i condemnar els crims del franquisme. Entre els denunciats per delictes de lesa humaintat a l'estat espanyol entre el 1936 i el 1977 hi ha, a més de Martín Villa, l'ex-secretari general del Movimiento, José Utrera Molina, y el de Treball, Fernando Suárez González. Els altres querellats són l'ex-jutge Rodolfo Gómez Chaparro; el vocal ponent, capità auditor del primer consell de guerra del últims executats pel franquisme, Jesús Cejas Mohedano; els policies acusats de tortures durant el règim José Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Muñecas Aguilar.
Impunitat

El periodista Xavier Montanyà recordava la setmana passada en un mail obert a VilaWeb els crims de què s'acusa alguns d'ells. I es referia així a Utrera Molina: 'Sogre de l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i membre de la Fundación Francisco Franco, va ser nomenat, el 1974, 'ministro secretario general' del Movimiento per Carlos Arias Navarro, el 'carnicerito de Málaga' (…). Manté i defensa que Franco no era totalitari i creia en la democràcia, i que aquesta imatge cruel que se n'ha escampat prové de la literatura contrària. Recentment, publicava a l'ABC un article sobre Catalunya en què afirmava: 'Em dol ara, al cap de tants anys, la criminal actitud dels actuals governants catalans, que possiblement no poden recordar tanta gent com vaig conèixer personalment que, amb arrels catalanes, havia defensat fins a morir el sentit d'Espanya, havia nodrit amb efectius nombrosos la gloriosa División Azul i havia mantingut un clamor de lleialtat quan existien alguns silencis precursors d'una dolorosa negació.'

I així, de 'Billy el Niño' i de Martín Villa: 'Billy el Niño és denunciat com a torturador en més d'una dotzena de querelles, i Rodolfo Martín Villa en la del cas dels cinc treballadors morts a trets a Vitòria, l'any 1976, quan era ministre de Relacions Sindicals. Tots són noms d'alts responsables del règim, i la transició ha permès que, en democràcia, continuïn vivint i treballant amb impunitat total.'

Ordre de detenció internacional

Quan la jutgessa hagi conversat amb els dotze querellants es pronunciarà sobre la petició d'encausament i ordre de detenció internacional contra els denunciats perquè siguin extradits a Argentina i declarin davant la jutgessa.

Una de les advocades de la querella, l'argentina Ana Messuti, deia ahir que els tres anys que fa que dura el procés ha permès de palesar la connexió de la dictadura franquista amb el nazisme. En una declaracions que destaca el diari espanyol Público, Messuti diu: 'Tenim querelant els familiars dels quals van ser massacrats a Mauthausen. Quan Hitler va preguntar a Franco què havia de fer amb els refugiats espanyols que hi havia a la França ocupada, Franco li va dir: "no són espanyols, són rojos". I els exiliats van ser enviats en aquest camp de concentració, on en van morir cinc mil.'

'El Tribunal Suprem espanyol va decidir l'any passat que els crims franquistes no es podien jutjar 'per la vigència de la llei d'amnistia, per prescripció, per suposició que tant víctimes com victimaris són morts, i pel principi de retroactivitat de la llei penal, unes qüestions que nosaltres els argentins coneixem molt bé perquè ací es deia el mateix per impedir els judicis als genocides argentins', destacava un altre dels advocats de la querella.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4098314/20130323/sactiva-largentina-proces-crims-franquisme.html
És clar que per dirimir problemes judicials a l'estat espanyol s'ha d'acudir sempre a instàncies internacionals.. Sembla una constant que la justícia espanyola, a banda de subscriure la impunitat, sempre es decanta pels poderosos. A més de l'activitat judicial, hi ha un fenòmen molt perjudicial per totes les institucions de l'estat, inclosos molts ajuntaments: el desprestigi que poden assolir quan són blancs de denúncies públiques per comportaments ideològics relacionats amb activitats d'individus relacionats amb l'extrema dreta.. En supòsits com aquest, cal sempre estirar del fil, i arribar fins el final..