dilluns, 12 de maig del 2008

Inauguren parc a Navarra en memòria de 3420 afusellats pel Feixisme Espanyol


Banderes vermelles, republicanes i ikurriñas en el multitudinari homenatge als 3.420 afusellats pel feixisme
Gara/ inSurGente.- Ahir, el dia en el qual s'inaugurava oficialment el lloc 72 anys després de la massacre, la forta i persistent pluja no va donar treva als assistents, però no va impedir que les previsions dels organitzadors es veiessin desbordades i els accessos a aquest municipi fronterer entri Lizarraldea i la Ribera navarresa, de prop de 1.300 habitants, quedaran totalment col·lapsats. Milers de persones, moltes d'elles familiars i descendents d'afusellats, vingudes de diversos punts de l'Estat i de tota Euskal Herria, no van voler perdre's la inauguració d'aquest parc construït a l'entrada del poble sobre 6.000 metres quadrats. Compte amb tres escultures fetes per Joxe Ulibarrena, José Ramón Camina i Nestor Basterretxea, i amb un gran mur en el qual poden llegir-se els noms de 3.420 executats en el herrialde pels feixistes.
Gara/ inSurGente.- A pesar que la pluja no hagi donat treva als milers d'assistents, la inauguració s'ha vist abarrotada de persones que han volgut rendir el seu homenatge particular als milers de navarresos afusellats pel franquisme.
A pesar que l'acte era de començar a les 12.30 del matí, la seva obertura oficial s'ha retardat durant alguns minuts més. Les ikurriñas i les banderes republicanes han estat les protagonistes de la inauguració, a més dels centenars de familiars dels afusellats navarresos.
Aquest parc, que és el primer que es construïx en l'Estat espanyol, recull els noms de 3.300 afusellats però s'espera que la llista vagi en augment perquè cap víctima caigui en l'oblit.
Sembla que els nostres familiars també s'han emocionat avui, i no deixen de plorar», comentava ahir la presidenta de l'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra, Mirentxu Aguirre, a les prop de 6.000 persones que, paraigües en mà, es van congregar sota l'escenari col·locat per a la inauguració del Parc de la Memòria de Sartaguda.
Enrere quedaven 72 anys d'espera, i vuit de treball, els quals han passat des que la idea de crear un lloc físic per a la memòria va sorgir de la ment de Joxe Ulibarrena, que va proposar als veïns del lloc aixecar una escultura que reflectís l'horror esdevingut en aquells dies. Així, basant-se en l'afusellament de tres joves en la Volta del Castell de Iruñea que ell mateix va presenciar quan tenia onze anys, va crear una gran escultura de metall en la qual es reflecteix l'abraçada d'aquestes tres persones en el moment que són abatudes.
I és que Sartaguda -on l'alcalde, José Ramón Martínez, expulsat del PSN, governa gràcies al suport de l'esquerra abertzale- és un municipi marcat pel seu passat. El cridat «poble de les vídues» va ser sens dubte el municipi més castigat per les tropes feixistes que es van revoltar el 18 juliol de 1936. Gairebé tota la població masculina d'esquerres va ser aniquilada. Van perdre la vida 86 barons, des d'adolescents de 16 anys fins a veterans de 54
. El començament de l'acte estava previst al principi per a les 12.30, però va haver de retardar-se mitja hora a causa de les llargues retencions de tràfic.
L'actor José María Asín va ser l'encarregat de presentar i conduir l'acte. Ho va fer llegint la declaració institucional aprovada pel parlament de Nafarroa en 2003, en el moment que va fer el seu primer reconeixement oficial als afusellats. La Càmera va atorgar en el seu moment una subvenció de 250.000 euros per a aquest projecte, i el Govern espanyol ha abonat altres 120.000. Però el parc és fruit d'un gegantesc auzolan. Asín va destacar les aportacions de particulars, col·lectius, associacions i més de 80 ajuntaments de sensibilitats polítiques diverses.
Li va succeir en la tribuna l'historiador i escriptor Roldán Jimeno, fill del mort historiador navarrès José María Jimeno Jurío, que va realitzar un extens repàs als afusellaments esdevinguts tant en Nafarroa menjo a La Rioja, al mateix temps que va recordar tot el treball realitzat pel seu pare per a esclarir i treure a la llum informacions sobre les matances.
Posteriorment, després d'un aurresku molt sentit i les actuacions de la Coral Ereintza de Lizarra i els joteros de Sartaguda, va prendre la paraula el veí de 72 anys Julio Sesma, portaveu de l'Associació Poble de les Vídues i fill d'un afusellat. Sesma va reconèixer que s'han vist superats per «la immensa quantitat de suports que hem rebut», i va ressaltar el fet que «gent de molt diferent ideologia» hagi donat suport i protegit la iniciativa de crear un lloc per al record de les víctimes de la repressió feixista.
«Amb la guerra tots vam perdre, i per això esperem que aquest parc serveixi perquè les noves generacions sempre tinguin present la barbàrie que aquí es va cometre i no mai es repeteixin els mateixos errors», va resumir Sesma davant les milers de persones congregades.

Com estava previst, a l'acte van assistir multitud de representants de diferents partits polítics de Nafarroa, així com càrrecs institucionals. Però cap membre representatiu d'UPN ni del Govern navarrès es va acostar ahir fins a Sartaguda. Així, entre molts altres, es va poder veure al president de EAE-ANV, Kepa Bereziartua, Txarli González, Arantxa Urkaregi o Mariné Pueyo per part de l'esquerra abertzale; Uxue Barkos i Ioseba Eceolaza, de Nafarroa Bai; la presidenta del Parlament i líder provisional del PSN; Elena Torres; o la nova delegada del Govern espanyol en el herrialde, Elma Sáiz, i el seu antecessor, Vicente Ripa.
L'alcalde de Sartaguda, José Ramón Martínez Benito, que va anar l'últim a intervenir, va ressaltar que la mort dels 86 veïns de Sartaguda no va resultar en va, ja que «gràcies a que els seus descendents no l'hem oblidat, i en ple segle XXI segueixen més vius que mai».
En aquest sentit, va voler enviar indirectament un missatge a l'actual adreça del PSN a l'assegurar que totes aquelles víctimes «han tingut molt a veure perquè jo ara sigui alcalde», encara que «alguns no van voler assabentar-se d'això».
Una vegada finalitzades les intervencions, i encara sota una insistent pluja, es va portar a terme l'ofrena floral en el panell on figuren els noms de tots els afusellats. Emocionats ancians, i també centenars i centenars de joves, van honrar allí als seus familiars, davant l'aplaudiment de tots els presents. Les llàgrimes van córrer sobretot davant el mur en el qual tots buscaven els noms dels seus conveïns o dels seus antecessors directes, a qui en la majoria dels casos ni tan sols van poder conèixer. I és que ahir, en Sartaguda, els assassinats ploraven en forma de pluja des del cel, mentre que els seus familiars ho feien amb lagrimas en la terra.

dijous, 8 de maig del 2008

L´Ajuntament de Salamanca ( Partido Popular ) rebutja moció per retirar el titol d´Alcalde d´honor al dictador Franco.

El pleno del Ayuntamiento de Salamanca ha rechazado una nueva moción para retirar al Dictador Francisco Franco el título de alcalde de honor a perpetuidad, concedido en 1954, la Medalla de Oro de la ciudad, otorgada en 1948, y el medallón que tiene en la Plaza Mayor de la ciudad.

La propuesta , que ya fue realizada el 27 de enero de 2007 con el mismo resultado, fue rechazada por el Partido Popular, que cuenta con mayoría absoluta, sin ni siquiera ser debatida. Los socialistas han vuelto a plantear la misma moción que hace un año aludiendo a que en estos momentos ya esta en vigor la Ley de la Memoria Histórica, con el añadido de la retirada del medallón con la cara de Franco de la Plaza Mayor, para que fuera expuesto en el Museo de Historia de la Ciudad. El portavoz municipal del PSOE, Fernando Pablos, ha recordado que la Ley de la Memoria Histórica establece que "las administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura". Pablos también ha destacado que "la actual corporación municipal democrática no puede aceptar que mantenga los máximos honores del Ayuntamiento el responsable de miles de asesinatos políticos ilegítimos, entre ellos el del alcalde democrático de Salamanca Casto Prieto Carrasco y los de los concejales Manuel de Alba Ratero, Luis Maldonado Bonatti y Casimiro Paredes Mier". El dirigente socialista considera que la decisión adoptada por el PP es "lesiva para la imagen pública de Salamanca, que no es ningún residuo del franquismo, y contraviene la legislación vigente". Pablos también ha recordado que el 5 de abril de 1982 este Ayuntamiento concedió al Rey Juan Carlos I el título de alcalde de honor vitalicio argumentando entre otras cosas que "el cargo se encontraba vacante en ese momento, algo que no es cierto, porque estaba ocupado por un difunto, Franco, ya que ese es el sentido de la palabra perpetuidad". La moción socialista ha sido formulada en el pleno municipal, una semana después de que la Universidad de Salamanca decidiera rechazar la concesión del título de doctor 'honoris causa' a Franco, realizada el 8 de mayo de 1954.