dimarts, 24 de setembre del 2013

Difícilment Espanya jutjarà els criminals de la dictadura..


L'actual argument de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, escudant-se en la Llei d'Amnistia per no sol·licitar l'empresonament dels encausats a l'Argentina. Era un argument que les organitzacions pro-drets humans, i de familiars ja esperàvem.

Per jutjar els crims de la dictadura argentina, primer es va tenir que derogar l'anomenada llei de Punto Final, que era el mateix tallafocs que es feia servir allà, equivalent al nostre tallafocs: aquesta Llei d'Amnistia dels setanta.
És pràcticament impossible, amb l'actual correlació de forces, que es prengui una decisió política d'aquest calibre des del poder legislatiu; derogar la Llei de Punt Final Espanyola.

Però contràriament al que poden pensar molts, l'acció judicial empresa a l'Argentina, no serà inútil. Només vindrà a demostrar que l'estat espanyol no respecta els tractats internacionals, ni tampoc respecta les lleis que persegueixen crims de lesa humanitat com: els assassinats, les tortures, les desaparicions, l'apropiació de nadons, els empresonaments, i la persecució en massa deguda a posicions polítiques, socials, culturals o de pertinença grups ètnics o nacionals. Aquests crims no prescriuen, ni tampoc perden la retroactivitat, pel fet de no haver-se signat els acords internacionals a partir d'una data.
Espanya es pot veure enfrontada a un seguit de reclamacions judicials que poden ploure, no ja únicament des de l'Argentina, que és qui ha obert al caixa dels trons. Sinó de qualsevol país que accepti obrir processos contra els transgressors espanyols dels drets humans.

Tant mateix, l'anomenada querella argentina amaga una altra sorpresa, cal dir que aquesta reclamació de quatre presumptes torturadors és només el principi. Tots sabem que darrera aquests funcionaris poden venir responsables polítics de la dictadura feixista de Franco. (No tots són enterrats, i la dictadura va durar fins l'aprovació de la constitució del 1978, i després encara es van mantenir moltes estructures intactes).
No és pas aquesta la sorpresa. La sorpresa són les causes que es poden iniciar contra unes quantes de les grans empreses espanyoles que van utilitzar mà d'obra esclava. (Centenars de milers de presos republicans van treballar en condicions de forçats per fer grans obres públiques que van beneficiar també aquestes grans empreses). Algunes de les grans constructores espanyoles poden veure els seus directius cridats a declarar als jutjats internacionals. Les empreses ho tenen més difícil d'obviar, doncs poden ser castigades en els seus negocis forans.
Per veure que pot passar, cal mirar les indemnitzacions que van haver de pagar empreses alemanyes, per haver utilitzat presoners durant la dictadura nazi.

Els poders polítics, i fàctics espanyols, poden posar-se en posicions intransigents, i numantines, negant qualsevol tipus de col·laboració davant els requeriments judicials internacionals. Sens dubte, a la llarga sortiran perdent, perquè pot produir-se una autèntica allau de citacions judicials, i condemnes internacionals. Tots sabem que en tots els pobles de l'estat hi ha persones que poden exercir els seus drets, i no necessàriament han de ser supervivents de la guerra civil, sinó qualsevol empresonat o torturat durant la llarga dictadura fins els anys setanta.

Si l'estat espanyol no escomet una reforma de les estructures polítiques, i judicials seria, que inclogui el respecte a les víctimes, i als drets humans de molts qui van patir la repressió per part del feixisme. Probablement molts dels que fins ara han llençat les escombraries sota la catifa, ara es trobaran vivint sobre una muntanya de deixalles pudentes..