Just ara s'acompleixen 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes a Ripollet. Després d'una guerra provocada per l'alçament militar contra el govern legal, escollit democràticament durant la República.
La guerra va emportar-se la vida de desenes de ciutadans de Ripollet que van ser cridats pel govern a defensar l'ordre democràtic, alguns d'aquests ripolletencs consten com a morts, d'altres van desaparèixer sense que les famílies rebessin cap informació de la seva sort. El triomf de la dictadura militar va imposar un estat de control, repressió i persecució de tota la població, accentuat especialment sobre tots aquells que el règim considerava contraris, d'aquests; qui no va fugir a l'exili, va anar a parar a camps de concentració, presó, o va ser víctima d'afusellament sense haver tingut el dret a un judici just.
La justícia dels vencedors va imposar el silenci sobre tots els qui van oposar-se el règim del General Franco, només eren recordats els “mártires de la cruzada”, és a dir: aquells qui el règim va considerar les seves víctimes, per haver lluitat a favor dels feixistes, o per haver estat víctimes de la violència incontrolada dins l'estat democràtic de la República.
Amb el perllongament de la dictadura durant 40 anys, el silenci imposat, i la manipulació històrica oficial, van donar pas a un oblit sistematitzat. Posteriorment, la desaparició física del dictador va abocar-nos cap un règim monàrquic successor del règim dictatorial, el qual va evolucionar cap un estat democràtic, forçat per l'antagonisme de diversos sectors socials que consideraven la dictadura un sistema anacrònic, impossible de ser assimilat pels estats Europeus democràtics.
L'obertura condicionada a mantenir el silenci sobre el passat, el perdó per tots els crims de la dictadura, va produir-se sota la lògica que era l'estat franquista qui amnistiava als opositors amb la condició de no obrir ferides sobre el passat.
Aquest procés va ser una autèntica aberració segons les lleis internacionals sobre drets humans.
Deixant de banda les qüestions judicials que tantes voluntats uneixen quan es tracta de jutjar a dictadors, i militars Llatinoamericans. En el cas que ens correspon, a Ripollet encara no s'ha fet un reconeixement públic, i institucional envers tots aquells que van lluitar per la democràcia, i la llibertat. No s'ha dedicat encara un espai als nostres ciutadans morts, i desapareguts. Els nostres carrers no reflecteixen el temps de la República, un temps on les idees, els valors, i la llibertat van florir sense obviar les contradiccions.
No es pot parlar de valors democràtics, d'idees, de solidaritat sense fer referència a un passat tant enriquidor com el dels anys 30. No es pot deixar de banda els qui van sacrificar-se per un valors que volen ser els pilars de la nostra convivència actual.
Des de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme, proposem per aquest 2009 tot un seguit d'actes, que sota el prisma d'anar sumant idees, i voluntats, contribueixin a retrobar-nos amb el passat oblidat, per projectar-nos tots junts cap el futur.
Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.
1 comentari:
Esperem que l'oblit, comenci a ser vençut. Tant de bo, sigui ben aviat..
Publica un comentari a l'entrada