dilluns, 10 d’octubre del 2011

A CiU li fa nosa el Memorial Democràtic..


Indignació al Memorial Democràtic

Entitats de memòria amenacen d'abandonar la institució si no s'anul·la l'elecció del castell de Montjuïc com a seu

El govern promet nou director abans de Nadal i diu que ja treballen de cara al 2012

El govern de CiU té una patata calenta, cada cop més calenta, en el Memorial Democràtic. El conflicte, per dins i per fora, s'està coent a foc lent. El Memorial, institució pionera en polítiques de memòria a l'Estat, és l'únic organisme governamental que, quasi un any després de la victòria de CiU a les eleccions, encara no ha arrencat a treballar amb normalitat, no té director, ni pau interna. El quadre de greuges es completa amb una retallada pressupostària del 30%, amb els treballadors afectats per una reducció salarial i amb l'amenaça de boicot d'una part de les entitats per la memòria de Catalunya.
“Acceptem la crítica de no haver anat tan de pressa com hauríem volgut. Però la situació ha sigut molt complicada”, argumenta l'actual responsable del Memorial com a director general de Relacions Institucionals, Joan Auladell. Els seus intents de mediació no han aconseguit crear la pau social entorn del Memorial. El que està clar és que, com reconeix Auladell, “el model de Memorial que té el govern contrasta amb la idea que tenen algunes entitats”. Segons ell, hi ha hagut “molta desconfiança”, “malentesos” i “friccions”, perquè molta gent pensava que el govern de CiU eliminaria el Memorial Democràtic. Tot i això, promet ara Auladell, el futur director serà nomenat “en un mes o dos, segur que abans de Nadal”; s'estan pensant activitats i jornades de memòria per al 2012; i es vol revitalitzar els espais de memòria a tot Catalunya, des del Museu de l'Exili de la Junquera fins als escenaris de la Batalla de l'Ebre a la Terra Alta. Finalment, confia Auladell, “les entitats acabaran veient que estem fent bé les coses i que creiem que cal continuar recuperant la memòria” de la Guerra Civil i el franquisme.
Tot i això, s'admet que és difícil trobar una personalitat de reconegut prestigi per fer-se càrrec d'una institució explosiva i amb conflicte intern. A més, diuen que fins a quatre persones hi han renunciat per no “carregar-se el mort”.
L'optimisme del govern contrasta, però, amb l'estat d'ànim d'una part de les entitats de memòria i, fins i tot, de membres de la junta de govern del Memorial. Segons Auladell, “les crítiques són només veus individuals molt concretes”. Segons el president del Consell de Participació, l'expres polític del franquisme, Enric Pubill, “l'emprenyament és general”. Tant és així que Pubill avisa que si el govern continua en la mateixa línia “les entitats de la memòria anirem pel nostre compte com si no existís el Memorial” i, per tant, deixaran de donar suport a la institució creada l'octubre d'ara fa just quatre anys. Precisament, a finals de novembre es farà a Barcelona el Congrés de Brigadistes Internacionals i, tal com denuncia Pubill, “ens autoorganitzarem nosaltres sols sense que el Memorial hi participi”.
El llistat de queixes i greuges de les entitats és llarg: des del gener del 2011 estan sense director ni gerent; la institució està “ofegada” econòmicament per la retallada del 29% del pressupost; el trasllat de la seu al castell de Montjuïc no els convenç pel seu “aïllament” i continuen “reivindicant que es busqui un espai al centre de Barcelona”. El mateix Pubill firma una carta amb totes aquestes queixes adreçada aquest setembre al president del govern Artur Mas i la del Parlament Núria de Gispert. “Ni ens van respondre. Però almenys va servir perquè la vicepresidenta a Joana Ortega convoqués una junta de govern” a finals de setembre.
La polèmica continua
Tot i això, segons Pubill, “la reunió no va servir per aclarir res” i “la polèmica encara no ha acabat”. La mateixa carta de queixes es va enviar als grups parlamentaris amb la firma com a representants de les entitats d'Anna Sallés –vicepresidenta de l'Amical de Ravensbrück–, Rosa Toran –presidenta de l'Amical de Mauthausen– i el mateix Enric Pubill –president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme–. Només han respost els d'ICV-EUiA i els d'ERC, a banda d'un sorprenent PP, i l'objectiu ara és demanar a aquests grups parlamentaris que pressionin tant com puguin el govern per resoldre la polèmica situació del Memorial.
L'elecció del castell de Montjuïc com a seu fixa del Memorial és ara mateix el principal punt de conflicte. Algunes entitats es plantegen abandonar el Memorial si finalment va a Montjuïc. Per Pubill, “el fet de traslladar-lo a un lloc allunyat i poc visitat pels barcelonins ens fa pensar que volen fer desaparèixer a poc a poc el Memorial”. El govern desmenteix amb rotunditat aquesta acusació. Per Auladell, “el castell és una elecció fantàstica pel fet de ser un espai emblemàtic, simbòlic i gran, i per on passen 1,4 milions de persones l'any –la majoria turistes estrangers i escoles–, i li donarà visibilitat internacional”. El govern defensa que a l'antiga seu de Via Laietana només van passar unes 30.000 persones en un any.
Són, en definitiva, dues visions absolutament enfrontades. Conscients que no és el millor moment per fer una inauguració oficial, la vicepresidenta Ortega donarà la nova seu per estrenada a mitjan octubre amb el trasllat d'una exposició sobre la Maternitat d'Elna. “Ho farem molt discretament”, expliquen fonts de Vicepresidència, per evitar una possible protesta de les entitats que generés encara més conflicte.
El conflicte, però, està evidentment enquistat. Cap de les parts no vol cedir ara per ara en els seus plantejaments. La direcció general de Relacions Institucionals no preveu cap canvi en la seva línia i defensa la seva actuació en tots els sentits. A més, ara mateix, creuen “irrecuperables” algunes veus dissidents. A l'altra banda, pensen el mateix.
Font Diari-Punt Avui.