dimecres, 17 d’agost del 2011

Nul·la política de la memòria del govern de CiU


El fins ara desaparegut Memorial Democràtic, desaparegut des de l'arribada al govern de la Generalitat d'Artur Mas, reapareix en el moment que aquest govern ha de suportar les primeres grans proves electorals, i quan s'ha d'enfrontar a una crisi degut a les seves polítiques impopulars; retallades socials, i de serveis públics.

La responsable del Memorial ara, la vice-presidenta Joana Ortega, ha anunciat que s'ha arribat a un acord amb l'ajuntament de Barcelona, del mateix color polític des de maig, pel qual s'acondicionarà el vell castell de Montjuïc com a nou espai de la Memòria. Veure'm si aquest govern compleix amb aquests proposta o simplement s'oblidarà quan passin les eleccions. Però com s'anuncia pel mes d'octubre, setmanes abans de les eleccions, es provable que realment portin endavant aquesta decisió.

El problema és que tal com diu Ortega serà un espai dedicat a les víctimes, a la lluita per la democràcia, i al patiment de Catalunya sense voluntat de revenja, ni de dividir Catalunya en dos bàdols.

Una vegada més em de sentir aquest discurs de suposada concòrdia, però que amaga una realitat que és la d'explicar el passat sense tenir en compte un munt d'elements o contradiccions que s'intenten esquivar, i soterrar.
El primer que oblida Ortega és el concepte de justícia, o millor dit, intenta manipular aquest concepte, i el transforma en un altre: revenja. En el fons no és més que un discurs ideològic que representa uns sectors socials de Catalunya que van tenir una implicació clara amb la dictadura, però que volen conservar el seu tarannà democràtic i catalanista, malgrat en el passat renunciessin aquests principis per defensar un interessos particulars, pactant amb la dictadura.

Un altra contradicció en la que incorre Ortega és fomentar la mentida dels dos bàndols, potser més que mentida és una manipulació flagrant que estem acostumats a sentir, doncs forma part del cos teòric que legitima la transició; el pacte entre les dues Espanyes.
Però la teoria dels dos bàndols que s'ha convertit en intocable des de la restauració monàrquica, ve a legitimar tota una sèrie de premises que van aparellades a un dels anomenats "bàndols". Això és, justificació del cop d'estat contra un govern democràtic, l'ús de la força militar per exterminar o sotmetre la població d'Espanya, i la legitimitat d'una dictadura militar feixista que nega la llibertat, la justícia, la democràcia o infinites coses més, entre elles nega l'existència de nacionalitats com la nostra, la catalana, o com la basca.

Per tant, per molts equilibris que vulguin fer els qui governen actualment Catalunya, en el fons volen justificar la implicació d'uns sectors del país amb el franquisme, i si bé és cert que els sectors catalanistes van patir també la repressió, els qui governen no poden usar-los com disfressa o xantatge per legitimar tots aquells qui van col·laborar, i van treure enormes beneficis d'aquell règim cruel i exterminador.