dimecres, 15 d’abril de 2009

Manifest del 14 d´Abril del 2009. Una altra història és possible.

Per alguns la història del nostre poble és només la història dels vencedors, dels benestants, la història de les tradicions del catolicisme més retrògrad, dels cavallers que miren als ciutadans des de les alçades, la història dels grans propietaris, la història de dames riques que es dediquen a la caritat per tenir la consciència tranquil·la i el temps ocupat. Des de l’arribada del feixisme el 1939 s’ha esborrat a consiciència tot vestigi d’un passat de llibertat i democràcia en el període de la República, entre 1931 i 1939. Es tractava d´eradicar d’arrel, no només aquella realitat tant singular dins de la trajectòria del nostre país, i la nostra població. Es tractava liquidar tot indici de memòria que pogués induïr a pensar algú que hi havia un altre camí posible, on fossin protagonistes els treballadors, el pagesos, la intel·lectualitat, els petits comerciants, el professors, els inmigrats de multiples racons de l´estat, la gent del poble en general .
Tal dia com avui, el 14 d’abril de 1931 arribava el final per un règim de monàrquic corrupte, on l´aristocràcia i el gran poder industrial de l’estat dictava la política a uns governs que ningú havia escollit a llarg dels segles. El 14 d’abril era la esperança per a milions de persones que fins aleshores no havien tingut cap dret, ni tan sols el d´escollir als seus representants polítics.
A Ripollet, amb 14 d’abril arriba la primera majoria d’esquerres a l’ajuntament, en les primeres eleccions municipals totalment lliures. Magí Girbau i Baqués es converteix en primer alcalde de Ripollet escollit per sufragi universal. Encara, però, hauriem d’esperar a les eleccions de 1934, amb l’elecció de Josep Ros i Prats, per sumar també per primera vegada en la història el vot de les dones. Aquests dos alcaldes van significar un tomb en la manera de governar que fins aleshores havia estat només al serveï del poder econòmic local. A partir d’aquell momento, i fins l´any 1939, des de l´ajuntament es treballaria per millorar les condicions de vida de la majoria , per modernitzar la nostra vila. Uns fets tan importants en al nostra història local no poden restar en l’oblit. Ripollet ha de retre homenatge a aquell periode tan important de la nostra història. Des de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet reclamem que els nostres carrers reflecteixin un passat que fins ara ha estat condemnat a l´oblit. Es un deure que la nostra societat actual té amb els qui van treballar i lluitar per un poble millor i van patir com a càtig tota la cruesa del feixisme.