Membres dels consistoris de Ripollet durant la República..

Ajuntament presidit per l'alcade Magí Girbau Baqués, escollit en les eleccions del 12 d'abril de 1931, constituït el 16 d'abril de 1931. Regidors: Josep Ros Prats, Miquel Roviralta Arús, Jaume Vila Arús, Salvador Riba, Manuel Valls Ventanyol, Pere Baqués Samarach, Josep Barneda, Miquel Gimenez Sanz i Jaume Braut Navinés.

Ajuntament escollit a les eleccions del 14 de gener de 1934, constituït el dia 1 de febrer de 1934.

Alcalde: Josep Ros Prats, regidors: Manuel Giménez Sanz, Bartomeu Barcons Umbert, Jaume Braut Navinés, Lluis Mogas Casamitjana, Josep Miquel Puig, Isidre Mañosa Compañó, Ramon Colominas Solana, Vicens Costa Sabaté, Rafael Llonch Altimira, Ramon Palau, Jaume Cuní Colominas. Entre aquests regidors hem posat també grup minoritari conservador, escollit també a les eleccions democràtiques locals de la República.

Ajuntament democràtic restaurat el febrer de 1936, transitori fins el 20 d'octubre de 1936.

Alcalde: Josep Ros Prats. Regidors: Ramon Colominas Solano, Josep Fadó Bayó, Josep Miquel Puig, Jaume Braut Navinés, Josep Cañellas Clivillas, Lluis Mogas Casamitjana, Bartomeu Barcons Umbert, Manuel Gimenez Sanz, Isidre Mañosa Compañó, Joaquim Corominas Cot.

Ajuntaments d'emergència creats arrel del cop d'estat feixista, i la conseqüent guerra civil.

Alcalde fins a finals de 1938: Antoni Jorba Altolaguirre. Alcalde fins gener de 1939: Josep Almirall Lluch. Regidors: Pere Girbau Armadás. Miquel Roviralta Arús, Pere Llargués Domènech, Ramon Boix Cosials, Balbino Ramos Oller, Saturnino Teruel Reina, Antoni Vila Vila, Antoni Comadran Faura, Andreu Gorina Rovira, Joaquim Marcet Navinés, Alfons Nonell Galobardes, Jaume Figueras Casamitjana, Josep Teruel Alonso, Isidre Tomás Pi, Miquel Esparrach Sallent, Doroteo Ortiz Quilez, Jaume Porta Bayó, Joan Tort Tardà, Jordi Gabarra Gorchs, Jaume Umbert Vila.

Alguns d'aquests regidors van morir a la guerra defensant la legalitat republicana. Molts d'ells acabada la guerra van passar per presons o camps de concentració espanyols o francesos. Altres van marxar a l'exili o no van tornar més. Aquesta llista esta basada en diversos documents oficials. Per tant, s'ha de disculpar si hi ha algun tipus d'omissió, o error en transcriure-la.

Ens congratulem de la declaració de l'equip de govern municipal de Ripollet

L'equip de govern municipal de Ripollet ha fet pública una nota de premsa on declara que l'homenatge als alcaldes Magí Girbau i Baqués, i Josep Ros i Prats, es durà a terme pròximament. L'ajuntament reafirma que les negociacions amb la Comvif, per tal de concretar data, lloc, i estructura de l'homenatge; avancen amb determinació..

Cinc anys darrera un homenatge institucional que encara no s'ha produït..

El 14 d'abril d'enguany farà 5 anys que vàrem organitzar un homenatge públic als alcaldes de la república: Magí Girbau, i Josep Ros.. Dos dels quatre alcaldes legals que va tenir Ripollet durant el període republicà.

Vàrem escollir en Girbau i en Ros perquè pensàvem que no presentarien cap inconvenient, car els dos havien estat escollits per les urnes, i no tenien cap responsabilitat en la repressió dels primers mesos després del cop d'estat feixista de 1936.

Pensàvem que l'estructura política, i social de Ripollet ràpidament assumiria aquests homenatges, i els faria seus per reforçar la imatge democràtica, i plural local.. Però sorprenentment no va ser així, i l'únic que varem trobar van ser inconvenients, subterfugis, enganys, critiques, marginació,etc..

Tant que la cosa va tenir que anar a mans d'institucions de greuge, com el Síndic de Greuges o el Defensor del Pueblo..

Sobta molt, i resulta xocant quan s'explica tot aquest procés, tant a la població, com a grups de fora de Ripollet.. Ningú no entén aquesta resistència del poder polític local, assumir un homenatge que una vegada realitzat no suposa cap terratrèmol, i una vegada fet, com expressió de normalitat, tot torna a la seva llera.

És aleshores quan sorgeixen tot tipus d'especulacions sobre que passa dins l'ajuntament, i qui són els que tenen l'última paraula sobre les decisions.. Alguns els recorda aquella impertèrrita actitud de la dictadura franquista d'aniquilar l'enemic, esborrar-lo, i no deixar-lo ni respirar..

Després alguns parlaran de concòrdia, de pau, de curar ferides.. Però la seva idea no és aquesta, la seva idea és que tots acotem el cap, com va passar després de 1939..

Aviat hauran passat 5 anys, el poder pot continuar tirant pilotes fora, i despistant per treure's de sobre una reclamació local que no interessa alguns.. Potser petita, però justa..

Encara resten molts ressorts per utilitzar, i moltes portes per trucar.. Ells no ho saben, però s'hi juguen els seients, i potser alguna cosa més..

La cultura del vencedor..

Si una cosa ha deixat de manera molt punyent la dictadura franquista en la mentalitat de la societat espanyola, ha estat cultura del vèncer, de guanyar, d'imposar-se. Per aconseguir el poder tot és lícit, perquè el camí per fer-ho no és convèncer, sinó dictar, a més de liquidar tot el qui no estigui d'acord amb qui ostenta aquest poder.

Reiteradament això ha anat amarant l'acció política. Una acció política molt marcada per la Guerra Civil del 36 al 39. Que va donar la lliçó social: que no són els principis democràtics, humans, socials, etc.. els que s'imposen. Sinó únicament la força bruta dels qui han volgut mantenir els privilegis, a costa de sotmetre la majoria, i llevar-li tots els drets essencials com éssers humans o com grups socials o nacionals.

És per això que és important recordar els qui van lluitar per unes idees justes, els qui van perdre la vida, o van patir presó, exili, repressió.. És fonamental per sostenir la convivència, i per assentar una societat democràtica més justa; on el principi, i el valor principal no sigui guanyar per sobre dels altres, sinó convèncer malgrat no es guany. Perquè convencent, sempre és guanya, més aviat que tard.

El ple de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallés aprova per unanimitat moció de suport a la Querella Argentina..

El ple de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallés aprovà aquesta setmana per unanimitat, donar suport a l'anomenada Querella Argentina que es porta endavant a Buenos Aires pels crims de la dictadura espanyola. Crims que la justícia espanyola es nega a jutjar, tot i els requeriments internacionals en aquest sentit. A Cerdanyola del Vallés fins i tot el Partido Popular va votar a favor d'aquesta querella, trencant així la tònica general de posicionar-se en contra, o de mantenir-se al marge mitjançant l'abstenció.

75 aniversari del començament de l'asfixia i el silenci..

Cartell franquista.. Una imatge que sociològicament, molts avui encara firmarien..Potser amb la crisi encara més. Escombrar, exterminar, silenciar, asfixiar.. Avui 26 de gener els feixistes entraven a Ripollet, alguns encara hi són, perquè el que compta no és la postura o la forma, sinó l'acció  i el contingut de prohibició, oblit, silenci, llista negra i marginació..

Jornades a Santa Coloma per recordar la Guerra Civil i la dictadura...

 Diversos col·lectius, associacions, grups, i entitats organitzen un seguit d'actes, commemoracions, presentacions, i col·loquis amb el suport també de l'Ajuntament Colomenc..

Per veure el programa feu clic en la imatge per expandir-la..