El passat dimecres 18 de Març, coincidint amb l' aniversari dels pitjors bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona, varem projectar: La Ciutat Foradada. El documental narra els bombardejos que va patir la ciutat per part de l`Aviació Feixista de Franco.dijous, 19 de març del 2009
Passi de documental sobre els bombardejos feixistes sobre Catalunya.
El passat dimecres 18 de Març, coincidint amb l' aniversari dels pitjors bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona, varem projectar: La Ciutat Foradada. El documental narra els bombardejos que va patir la ciutat per part de l`Aviació Feixista de Franco.dilluns, 9 de març del 2009
Passi de documental sobre el bombardejos franquistes, el dimecres 18 de Març a les 19,30 hores al Centre Cultural de Ripollet.


El proper dimecres 18 de Març a les 19,30hores a la Sala d´Actes del Centre Cultural de Ripollet, passi del Documental: Barcelona Sota les Bombes. El mes de març de 1938 la Ciutat de Barcelona va patir el pitjors bombardejos per part de l' Aviació Feixista de tota la Guerra Civil. Durant 2 dies el 17 i el 18 de Març del 1938, la ciutat va ser sotmesa a un continu bombardeig amb l' objectiu de castigar i desmoralitzar a la població civil. En aquest dos dies el nombre de mort i ferits va ser elevadissim. Però no sols Barcelona va ser bombardejada durant la guerra, altres ciutats de Catalunya van patir el cástig de l' Aviació de Franco.. Prop de 5000 persones, civils vàren perdre la vida durant el periode de la guerra.. Molts d´ells dones i nens que res tenien a veure amb el conflicte.. El nombre de ferits fou incalculable.. Per recordar aquest fets, hem programat el passi d' aquest documental dins dels actes que esta organitzant la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet amb el Lema de 1939-2009 Setanta Anys d' Oblit.
diumenge, 15 de febrer del 2009
dijous, 5 de febrer del 2009
El Front Popular a Ripollet. Xerrada el diumenge 15 de Febrer a les 18 hores.
El dimenge 15 de Febrer a les 18 hores, al Centre Cultural de Ripollet. Xerrada sobre El Front Popular i la Guerra Civil a Ripollet, a càrrec de l´historiador Josep Lluis Negreira.
dilluns, 26 de gener del 2009
Xerrada-coloqui. Aquest Dilluns 26 de Gener a les 19,30h
Xerrada a càrrec de l´historiador local en Ramon Martos Calpena, al Centre Cultural de Ripollet avui dilluns 26 a les 19,30 hores. Recodant l´entrada de les tropes franquistes a Ripollet, i el principi de la llarga dictadura feixista, que acabar amb el període democràtic de la República.
Manifest: 1939-2009 Setanta Anys d´Oblit.
Setanta anys d'oblit.
Amb el perllongament de la dictadura durant 40 anys, el silenci imposat, i la manipulació històrica oficial, van donar pas a un oblit sistematitzat. Posteriorment, la desaparició física del dictador va abocar-nos cap un règim monàrquic successor del règim dictatorial, el qual va evolucionar cap un estat democràtic, forçat per l'antagonisme de diversos sectors socials que consideraven la dictadura un sistema anacrònic, impossible de ser assimilat pels estats Europeus democràtics.
L'obertura condicionada a mantenir el silenci sobre el passat, el perdó per tots els crims de la dictadura, va produir-se sota la lògica que era l'estat franquista qui amnistiava als opositors amb la condició de no obrir ferides sobre el passat.
Aquest procés va ser una autèntica aberració segons les lleis internacionals sobre drets humans.
Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.
Just ara s'acompleixen 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes a Ripollet. Després d'una guerra provocada per l'alçament militar contra el govern legal, escollit democràticament durant la República.
La guerra va emportar-se la vida de desenes de ciutadans de Ripollet que van ser cridats pel govern a defensar l'ordre democràtic, alguns d'aquests ripolletencs consten com a morts, d'altres van desaparèixer sense que les famílies rebessin cap informació de la seva sort. El triomf de la dictadura militar va imposar un estat de control, repressió i persecució de tota la població, accentuat especialment sobre tots aquells que el règim considerava contraris, d'aquests; qui no va fugir a l'exili, va anar a parar a camps de concentració, presó, o va ser víctima d'afusellament sense haver tingut el dret a un judici just.
La justícia dels vencedors va imposar el silenci sobre tots els qui van oposar-se el règim del General Franco, només eren recordats els “mártires de la cruzada”, és a dir: aquells qui el règim va considerar les seves víctimes, per haver lluitat a favor dels feixistes, o per haver estat víctimes de la violència incontrolada dins l'estat democràtic de la República.
Amb el perllongament de la dictadura durant 40 anys, el silenci imposat, i la manipulació històrica oficial, van donar pas a un oblit sistematitzat. Posteriorment, la desaparició física del dictador va abocar-nos cap un règim monàrquic successor del règim dictatorial, el qual va evolucionar cap un estat democràtic, forçat per l'antagonisme de diversos sectors socials que consideraven la dictadura un sistema anacrònic, impossible de ser assimilat pels estats Europeus democràtics.
L'obertura condicionada a mantenir el silenci sobre el passat, el perdó per tots els crims de la dictadura, va produir-se sota la lògica que era l'estat franquista qui amnistiava als opositors amb la condició de no obrir ferides sobre el passat.
Aquest procés va ser una autèntica aberració segons les lleis internacionals sobre drets humans.
Deixant de banda les qüestions judicials que tantes voluntats uneixen quan es tracta de jutjar a dictadors, i militars Llatinoamericans. En el cas que ens correspon, a Ripollet encara no s'ha fet un reconeixement públic, i institucional envers tots aquells que van lluitar per la democràcia, i la llibertat. No s'ha dedicat encara un espai als nostres ciutadans morts, i desapareguts. Els nostres carrers no reflecteixen el temps de la República, un temps on les idees, els valors, i la llibertat van florir sense obviar les contradiccions.
No es pot parlar de valors democràtics, d'idees, de solidaritat sense fer referència a un passat tant enriquidor com el dels anys 30. No es pot deixar de banda els qui van sacrificar-se per un valors que volen ser els pilars de la nostra convivència actual.
Des de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme, proposem per aquest 2009 tot un seguit d'actes, que sota el prisma d'anar sumant idees, i voluntats, contribueixin a retrobar-nos amb el passat oblidat, per projectar-nos tots junts cap el futur.
Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



