La Comissió de la Dignitat reclama a Madrid l'anul·lació del judici a Companys

La presidència de la Comunitat els ha negat la possibilitat de realitzar aquest acte a dins de l'edifici de la institució.

La Comissió de la Dignitat ha reunit a Madrid mig centenar de persones que han reclamat justícia i reparació pel president de la Generalitat Lluís Companys.

L'acte ha tingut lloc davant de la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid que durant el franquisme era la Direcció General de Seguretat on va ser retingut i torturat el president màrtir fa 70 anys.

Hi han assistit representants de CiU i d'ERC, així com el portaveu de la Comissió, Pep Cruanyes, que creu que “no és suficient” declarar il·legítima la sentència sinó que s'ha de treballar per aconseguir l'anul·lació.

Aquesta setmana el Congrés dels Diputats ha rebutjat una moció d'ERC en aquest sentit amb els vots en contra del PSOE, el PP i UpyD.

Segons els organitzadors, la presidència de la Comunitat els ha negat la possibilitat de realitzar aquest acte a dins de l'edifici. L'homenatge ha finalitzat amb una ofrena floral a les portes d'on Companys va ser retingut i torturat.

L'homenatge ha finalitzat amb una ofrena floral a les portes d'on va ser retingut i torturat.

Fallece María Rodríguez Juárez, una de las pocas mujeres que luchó con los maquis

María Rodríguez Juárez La Goyerías, una de las pocas mujeres que luchó con los maquis contra el régimen franquista, falleció ayer a los 90 años en Barcelona. La Goyerías vivía en el barrio de Bellvitge de L'Hospitalet y este viernes la alcaldesa de la ciudad, Núria Marín, ha expresado el pésame de la ciudad a su familia.

Marín ha destacado la "figura de ciudadanos como María Rodríguez, gente corriente que luchó por unos ideales y que, víctimas de la represión, se negaron a aceptar la dictadura". María Rodríguez era hija de jornaleros sin tierra de Alia (Cáceres), y huyó de la represión franquista.

Desde las montañas participó en enfrentamientos armados liderados por su pareja,Chaquetalarga. Fue detenida en 1948 y pasó cinco años en la cárcel. A su salida se trasladó a vivir a Barcelona y años después a L'Hospitalet, al barrio de Bellvitge, donde ha vivido hasta su fallecimiento.

La justicia argentina reabre la investigación por los crímenes del franquismo

España deberá informar si está investigando la existencia de un plan de exterminio de republicanos durante la Guerra Civil y la dictadura.

Un tribunal de apelaciones de Buenos Aires reabrió la causa porcrímenes de lesa humanidad cometidos por la dictadura de Francisco Franco en España, como reclamaban organismos humanitarios y familiares de víctimas del franquismo, informaron fuentes judiciales.

Además de anular el dictamen de una jueza federal de Buenos Aires que había archivado esas actuaciones, el tribunal dispuso pedir al Gobierno de España que informe si está investigando esos crímenes en el período comprendido entre el 17 de julio de 1936 y el 15 de junio de 1977, apuntaron las fuentes.

Abogados de organismos humanitarios que patrocinan a los querellantes dijeron que la decisión del tribunal "repara el error" del archivo de la causa dispuesto en un fallo de la jueza María Servini de Cubría con el apoyo de la Fiscalía.

La Sala II de la Cámara Criminal y Correccional Federal respondió así a una apelación presentada por familiares de españoles víctimas del franquismo que en abril pasado habían pedido a la justicia argentina que investigara múltiples crímenes de lesa humanidad amparándose en el principio de jurisdicción universal. Con la unanimidad de sus miembros, el tribunal declaró nulo "por carecer de fundamentación y sustento en el ordenamiento procesal vigente" el fallo que había archivado las actuaciones.

Además aceptó la petición de la querella para que por vía diplomática se pida a España que informe "si efectivamente" se investiga allí la existencia de "un plan sistemático generalizado y deliberado de aterrorizar a los españoles partidarios de la forma representativa de gobierno a través de su eliminación física" en el lapso que va del 17 de julio de 1936 al 15 de junio de 1977".

"El derecho a la tutela judicial efectiva implica que la razón principal por la que el Estado debe perseguir el delito es la necesidad de dar cumplimiento a su obligación de garantizar el derecho a la justicia de las víctimas", aduce el dictamen del tribunal argentino.

Subraya que "la persecución penal" es "un corolario necesario del derecho" de toda persona a "una investigación judicial a cargo de un tribunal competente, imparcial e independiente" que establezca si hubo violación de sus derechos, "se identifique a los responsables y se les impongan las sanciones pertinentes". "Cuando decidió archivar la causa observamos que se sacó el asunto de encima: ahora sentimos que el tribunal ha reparado ese error", dijo el abogado Ricardo Huñis, uno de los que representan a la querella.

La causa había sido archivada por Servini de Cubría al amparo de un dictamen del fiscal Federico Delgado "que decía que en España se están investigando esos hechos y esto no tiene base probatoria", destacó. "Por eso se pide ahora informes al Gobierno de España", comentó el abogado, para quien "como no hay investigaciones" en la justicia española "no habrá impedimento para que la justicia argentina avance en la causa".

"El tribunal (argentino) dice que debe haber una investigación por el derecho que le asiste a quienes querellan y que por tratarse de delitos de lesa humanidad se deben agotar todas las instancias de investigación", remarcó Huñis. "No podemos entender cómo la justicia argentina podía rechazar estas investigaciones cuando ha sido pionera en investigar crímenes de lesa humanidad", puntualizó.

Entre las demandas ante los tribunales de Buenos Aires figuran las de Silvia Carretero, viuda de Luis Sánchez Bravo, uno de los cinco últimos fusilados por el franquismo, y las de Darío Rivas, hijo de Severino Rivas, fusilado en 1936, e Inés García, sobrina de Elías García, asesinado en 1937.

En abril pasado, Rivas y García encabezaron la querella presentada ante los tribunales federales argentinos por genocidio con el auspicio de organismos humanitarios locales, entre ellos el Servicio de Paz y Justicia que dirige Adolfo Pérez Esquivel, Premio Nobel de la Paz 1980.

La demanda fue ampliada poco después con diecisiete nuevos casos de víctimas gallegas, de un total de casi 5.000 represaliados por la dictadura en Galicia, identificados en una investigación realizada por universidades gallegas durante los últimos cuatro años.

La querella pidió listas de las fosas comunes halladas en España, un censo de los niños robados durante la dictadura, e información de "todas las empresas privadas beneficiadas del trabajo forzado y esclavo de los presos republicanos que aún siguen activas

Los crímenes del franquismo serán investigados en Argentina

Argentina comenzará a investigar los crímenes del franquismo aplicando el principio de justicia universal. La Sala 2ª de la Cámara de Apelaciones en lo Criminal Federal desestimó ayer un dictamen de la jueza María Servini de Cubría, que en mayo de 2010 había rechazado una demanda presentada por familiares de víctimas del franquismo para investigar esos crímenes.

"Por lo tanto, aquella resolución de la jueza se anula porque no tiene fundamento" explica Máximo Castex, uno de los abogados argentinos que interpuso la querella. "Ahora el proceso exige retomar la investigación sobre los delitos del franquismo". El caso volverá al mismo juzgado que recibió la denuncia. De este modo, será Servini de Cubría la encargada de dar comienzo a las investigaciones. La diferencia es que ahora la magistrada debe cumplir con las indicaciones de la Cámara de Apelaciones, que le ha señalado cómo tiene que proceder.

La Cámara insta además a incluir como querellante particular a Inés García, excluida por Servini de Cubría como parte de la acusación dado que era sobrina-nieta de una víctima del franquismo. "Nosotros apelamos, explicando que el criterio en materia de derechos humanos con respecto a la víctima es más amplio y que por eso tenía que serle otorgado el carácter de querellante a Inés García", precisa Castex.

Primera investigación

El abogado reconoce la trascendencia de esta resolución, que permite a un país extranjero examinar los delitos de lesa humanidad cometidos por la dictadura española. "Esto es fundamental porque se van a investigar hechos de muy larga data", alega. Que se haya aceptado a Inés García como parte del caso es también un giro esperanzador. "Los familiares de las víctimas del franquismo son, en muchos casos, sobrinos-nietos", añade. "Ahora pueden presentarse en la causa siendo querellantes".

El otro impulsor particular de esta demanda es Darío Rivas, un hombre de 90 años que quiere hacer justicia a su padre, Severino Rivas, alcalde de Castro Rei (Lugo) que fue fusilado en 1936. Esta causa está apoyada por organizaciones argentinas de derechos humanos, por la ARHM y por el Premio Nobel de la Paz Adolfo Pérez Esquivel.

Un record republicà se salva en un carrer de Barcelona

Encara que el règim franquista s'encarregués d'eliminar tots els símbols poguessin recordar l'existència de la II República alguns d'ells es van salvar de la selecció. És el cas del tribut que van retre els veïns d'un barri de Barcelona al milicià republicàMiquel Pedrola en nom de carrer i que ara, la insistència de diversos particulars li ha tornat un lloc en el record gràcies a la seva restauració.

A la façana d'una de les cases del carrer Sant Miquel, a la Barceloneta, es pot llegir el nom amb el qual l'ajuntament de Barcelona va homenatjar al combatent republicà durant la Guerra Civil. Però abans d'aquest reconeixement formal, que es va veure traduït en la col·locació d'una placa , els veïns es van avançar pintant a mà a la façana el nom del seu popular company. En finalitzar la guerra i després de l'ocupació per les tropes franquistes de cada poble i ciutat espanyola, tots els noms de carrers que homenatjaven republicans il.lustres o combatents que van defensar la legalitat de la II República, van ser eliminats sistemàticament i "rebatejats"pels de sants o militars i polítics afectes al "moviment nacional".

"La pintura s'ha salvat gràcies a la insistència dels veïns", assegura Cortijo

Aquest va ser el cas del carrer "Miquel Pedrola", nom que figurava tant a la placa col.locada per l'ajuntament, com en la pintura manual realitzada pels veïns. La placa va ser destruïda i la pintura tapada amb més pintura a sobre. Tot i això no es va poder esborrar aquest record material del combatent republicà, membre del POUM i descendent d'una coneguda família d'actors ja que la pintura "franquista" l'únic que va aconseguir va ser conservar la pintura "republicana".

Així ho explica Daniel Cortijo, historiador i principal promotor de la iniciativa per recuperar aquest símbol. "El nom es trobava molt borrós i gairebé ocult després de les capes de pintura que li havien aplicat els franquistes". Segons les investigacions que ha realitzat Cortijo, del nomenclàtor de la guerra civil a Barcelona només perviu aquest carrer a Pedrola i la plaça del milicià Desconegut, sense vestigi localitzat.

Salvada "per molt poc"

Durant la investigació del personatge que estava duent a terme Cortijo, es va trobar un dia per casualitat una bastida que cobria la façana on hi havia localitzat la pintura. Després preguntar als treballadors sobre la intenció de les obres que s'estaven duent a terme li van dir que el "grafit històric"seria tapat novament com a conseqüència de la restauració de la façana de l'edifici.

Després d'aquest halllazgo, l'historiador català contactar amb l'administració competent la qual li va posar una sèrie d'impediments per protegir el símbol "per no estar catalogat". En primer lloc, relata Cortijo, "em exigien documentar històricament la pintura perquè fos protegida i restaurada, així com presentar un suport veïnal traduït en la signatura d'un document per a procedir amb la iniciativa ".

Tot i aconseguir el suport ciutadà demanat i de presentar tots els documents que posseïa sobre la pintura, l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona, encarregat de la seva restauració, ha trigat un anya portar a terme la reparació.

Nova placa

La pintura, que està protegida contra actes vandàlics, ha estat amenaçada, segons explica Cortijo, per grups d'extrema dreta que desitgen la seva eliminació. D'altra banda, el Districte no descarta la col.locació d'una placa homenatge de la qual encara s'està estudiant la forma que revestirà.Tributs a part, el carrer continuarà denominant oficialment Sant Miquel.

Memòria republicana

Aquest historiador i autor de 'Històries de la història de Barcelona', té clar que "els pocs símbols republicans s'han de conservar ja que el franquisme va honrar durant gairebé 40 anys als seus morts i en democràcia arriba l'hora de reivindicar la memòria dels que van defensar la legalitat republicana ".

Miquel Pedrola ha recuperat el carrer amb què els seus veïns van tractar de mantenir viu el seu record en el temps. Aquest milicià, que va morir al front d'Aragó al setembre de 1936 ja té el seu lloc en la memòria col.lectiva dels barcelonins. En aquesta línia, nombroses associacions de víctimes continuen el seu treball diari per treure de l'oblit els noms de més de 130.000 desapareguts en fosses i cunetes víctimes de la repressió franquista.

Aniversari de la detenció del president Lluís Companys i Jover. ( 13 d'agost de 1940-13 d'agost de 2010 ).

Lluís Companys va tenir el tràgic final dels temps en què li va tocar viure. President de la Generalitat entre 1934 i 1940, va ser detingut per la Gestapo a França, torturat pel règim de Franco a Madrid i afusellat a Barcelona.

Quan es compliran 70 anys de la seva mort, la Comissió de la Dignitat s'ha proposat homenatjar l'únic president de govern a Europa assassinat pel feixisme portant el seu record als llocs que van marcar els seus últims dies. Ahir es va inaugurar una placa a La Baule (França) en el lloc on va ser arrestat, i l'octubre es celebraran dos actes solemnes a Barcelona.

La Comvif s'adhereix a la Manifestació del 10 de juliol del 2010.

La Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet, va adherir-se a la convocatòria d'Òmnium Cultural que sota el lema: "Som una nació. Nosaltres decidim." La manifestació que va aplegar centenars de milers de persones és una mostra més del rebuig del nostre poble davant els intents que al llarg de la història, especialment amb la guerra civil i la dictadura, han volgut sotmetre i diluir el nostre país sota una uniformització feixistitzant.