Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falage.

Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falange
"Fraga Iribarne, ministre franquista, ha seguit en actiu tres dècades més després de la mort de Franco. No em puc creure que a Europa passin aquestes coses", lamenta l'eurodiputat verd Michael Cramer
ACN
Brussel·les
La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat fins al Parlament Europeu. Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'Estat espanyol i han criticat que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. Aquesta simbologia "reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, cal prohibir-la arreu", exigeix el vicepresident dels populars, Manfred Weber. "No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així", lamenta el verd Michael Cramer.L'Eurocambra no té competències per obligar el govern espanyol a fer el mateix que Alemanya o Itàlia i prohibir, com la creu gammada de Hitler o els uniformes amb l'àguila imperial de Mussolini, l'ús del jou i les fletxes de la Falange, però sí que podria pressionar-lo celebrant debats o aprovant resolucions parlamentaries. "Cal castigar qualsevol europeu que faci servir els símbols relacionats amb el feixisme. Malauradament a Alemanya el vam patir especialment, però també va afectar altres països, així que el combat del totalitarisme ha de ser una herència comuna" dels 27, reivindica el líder dels eurodiputats socialistes alemanys, Bernhard Rapkay."El problema no és si restringir o no la llibertat a manifestar-se, del que es tracta és de no ofendre la memòria de les persones que se senten profundament ferides si veuen aquests símbols", adverteix el vicepresident dels liberals europeus, Niccolò Rinaldi. L'eurodiputat italià proposa "fer un debat en sessió plenària amb la Comissió Europea i preguntar-li si considera que el comportament de l'Estat espanyol, que autoritza aquest tipus de manifestacions, s'adequa o no als estàndards europeus". Rinaldi també aposta per pressionar el govern espanyol "aprovant conjuntament una resolució que, tot i no tenir valor normatiu, expressa la veu dels ciutadans del poble europeu i, per tant, té un valor simbòlic substancial".Weber, Cramer, Rapkay i Rinaldi reaccionen amb "estupor" a la decisió de la justícia de permetre les protestes de la Falange. "Fraga Iribarne, ministre franquista, ha seguit en actiu tres dècades més després de la mort de Franco. No em puc creure que a Europa passin aquestes coses", lamenta l'eurodiputat verd Cramer. Com Rinaldi, Cramer aposta per pressionar l'Estat espanyol "amb una resolució que critiqui que es permeti honorar els símbols franquistes", ja que Estrasburg no té competències per obligar-lo. "A Alemanya està prohibit manifestar-se a favor d'Adolf Hitler i això és bo, perquè va ser un dictador sanguinari, cruel per a tot els europeus, no em puc imaginar una manifestació així a Alemanya, no es toleraria", defensa.Rinaldi entén que en alguns Estats europeus, "especialment al nord, hi hagi una major tolerància perquè no han patit mai els crims del nacionalfeixisme". Però adverteix al govern espanyol que "l'esperit europeu majoritari és que hi ha una línia que no es pot ultrapassar, quan es comença a ofendre els sentiments col·lectius, i encara més quan la identitat europea s'ha construït sobre la base del combat contra el nazisme i el feixisme".

Continua la Campanya de la dreta i l´extrema dreta local.

Des que la nostra Comissió va proposar el passat 14 d´abril, amb el canvi de nom simbòlic d´alguns carrers, per subtituïrlo per el d´En Magí Girbau i Baqués i En Josep Ros Prats, els dos primers alcaldes de Ripollet escollits democràticament als anys 30. No han deixat de sortir cartes a la premsa local, gairebé totes anònimes, críticant aquesta inciativa, desqüalificant la nostra entitat i als alcaldes que proposem.
Primer van intentar enganyar als veïns amb els suposat maldecaps i despeses que ocasionaria el canvi, cosa que va demostrar-se que el fet de canviar el nom dels carrers no ocasionava cap despesa als veïns. Fracassats en l´intent han tornat a la vella estratègia de desqualificar als dos alcaldes, relacionant-los amb els lamentables fets ocasionats per les patrulles armades incontrolades dels primers dies de la Guerra Civil.
Tot això forma part d´una campanya de la dreta i l´extrema dreta de Ripollet, lligada al Partit Popular, en l´estil habitual d´aquesta formació, que ha estat la manipulació i la mentida que han practicat a nivell de l´estat des de l´època de José María Aznar. El cas més destacat va ser els lamentables fets relacionats amb els atemptats de l´11 de Març de 2004, i l´intent d´enganyar a tots els ciutadans de l´Estat Espanyol, per treure rèdit electoral.
La nostra entitat ha presentat una queixa a la Revista de Ripollet, per permetre una campanya de mentides a les seves pàgines, on sota l´anonimat estan creant un estat d´opinió entre el veïnat gens favorable a l´homenatge que els nostres primers alcaldes democràtics es mereixen.

Manifest de la Comissió en l´acte en homenatge a les víctimes del feixisme del 17 de juliol del 2009

Una vegada més ens tornem a trobar per recordar a tots aquells ciutadans que van donar la vida en la lluita contra el feixisme. Per recordar a tots aquells que van patir les conseqüències d' haver defensat els ideals democràtics i progressistes de la segona república.
Deien els antics filòsofs grecs que pensar és recordar. Per a molta gent avui dia, venir aquí anys rera per aquestes dates és un acte inútil i absurd. Quantes vegades hem de sentir la opinió que aquestes coses s´han d´oblidar, que ja ha passat molt temps, que la gent té altres preocupacions més importants. Sempre darrera aquestes opinions hi ha gent que ens intenta manipular, gent que des de fa molts anys han estat manipulant la història, al cap i a la fi, un dels grans triomf del feixisme tant el franquista, com el hitlerià, com qualsevol dels feixismes que es donen avui dia en el món, ha estat la manipulació de la història. Manipular amb l´objectiu d´afermar unes idees que siguin incontestables.
Els més interessats en l´oblit son aquells que en el seu interior guarden la seva taca negra, aquells que tenen coses a ocultar. Si bé, es cert que el temps passa i els actors dels crims de la guerra i la dictadura han anat desapareixent, darrera seu han deixat hereus polítics i econòmics als quals no el convé remoure el passat per qüestionar el model econòmic i social imposat al llarg de tots aquest anys d´imposició incontestable.
Es de justícia i dignitat per a tots nosaltres i per a les generacions futures dignificar tots aquests morts, treure´ls de l´oblit i el silenci, rescatar-los de l´insult proferit en 40 anys de dictadura. Salvar-los de la manipulació històrica. Ho hem de fer perquè es un deure, vers ells, vers les famílies que van patir, vers nosaltres mateixos, vers les generacions actuals i futures. Doncs no estem parlant d´uns morts víctimes d´una tragèdia natural, o d´una malaltia, estem parlant de morts que son entrellaçats a la tragèdia d´un país. Son els qui van defensar un model democràtic i avançat davant una Europa que s´anava tancant i tacant de feixisme.
Tal com es van prometre tots qui van patir els camps d´extermini nazis i van sobreviure d´explicar de per vida i arreu la realitat d´aquells monstruosos crims. Nosaltres hem d´insistir una i altra vegada a explicar la realitat de les víctimes del feixisme espanyol, fer-ho és lluitar contra la ignorància, ja sabem que els ignorants son fàcilment manipulables, per això molts sectors del poder, mitjançant els seu mitjans ens volen ignorants. Es tracta de fabricar sers sense memòria i per tant sense futur, amb necessitats cada vegada més bàsiques, que visquin d´esquenes a la solidaritat, i si pot ser, que només pensin en la inhibició i l´escapisme.
Trobar-nos per recordar les nostres víctimes del feixisme encara avui dia en aquest país és sinònim de contestació, és sinònim de desafiament contra una estructura que ens vol a tots distrets i submisos. Per aquest motiu i per dignificar la justícia continuarem persistint en la restitució de la dignitat de tots aquests ciutadans. Amb veu alta i de manera pública, mal els pesi a alguns.

Homenatge a les Víctimes del Feixisme de Ripollet 2009

El passat 17 de juliol és va celebrar el tradicional homenatge de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet a les víctimes, enguany a banda del tradicional manifest, els assistents vàren poder sentir un audio per recordar els temps de la República i la Guerra Civil, de la que s´acompleixen 73 anys des de seu inici. L´acte va comptar amb la novetat de que tots els assistents van poder participar en la crema de fotografíes de criminals de guerra feixistes espanyols i d´altres personatges implicats amb la dictadura. Així és van cremar imatges de Franco, Sanjurjo, Arias Navarro, Solís Ruiz, Queipo de Llano, Millán Astray, Vigón, Mola, Yagüe, Carrero Blanco, Serrano Suñer, Solchaga, Gomà, Fraga,Hitler, Mussolini, Pinochet i Videla, entre d´altres. Aquest gest va simbolitzar el judici que mai es va produïr contra aquests nefastos personatges.

Concentració 17 de Juliol a les 20 hores.

Concentració
en memòria de les
víctimes del feixisme
Divendres 17 de juliol a les 20h. davant del Teatre-Auditori de Ripollet
t

Concentració en Memòria de les Víctimes del Feixisme. Divendres 17 de Juliol a les 20 hores a la Plaça 11 de Setembre, davant del Teatre-Auditori de Ripollet.

Tario Rubio parla de 497 camps franquistes i més d´ un milió de presos.

Ahir varem tenir l´oportunitat d´escoltar a Tario Rubio, que va parlar al llarg d´una hora i mitja sobre les seves experiències a diverses Presons i Camps de Concentració de Franco. Tario va lamentar el desconeixement que hi ha sobre aquest tema. I va comparar el coneixement i la memòria que hi ha sobre els Camps Franquistes amb els Camps dels Nazis. Entre d´altres coses quan ha recorregut llocs on ell va estar no ha trobat cap vestigi d´aquells inferns, mentre que a Alemanya, Austria o Polònia s´han conservat com a record per les generacions venideres. Tario va dir que l´unica diferencia que hi havia entre els camps Nazis i els camps Espanyols, és que els primers tenien forns crematoris i els altres no, però la vida era igual de dura, amb mala alimentació, càstigs i tortures, i fins i tot, exterminis amb bales, granades , fam o enfermetats. Tario va responsabilitzar especialment a l´esglèsia catòlica de ser la responsable de molts d´aquests camps, car molts eren convents i esglèsies, i va carregar durament contra aquesta institució la qual va dir que mai ha demanat perdó per la seva complicitat amb la dictadura franquista.

Dimecres 20 de Maig a les 19,30h. Xerrada sobre els camps de concentració de Franco.

Centenars de Ripolletencs va anar a parar a Camps de Concentració i Presons en acabar la Guerra, acusats d´haver-se oposat al Feixisme ( Franquisme ) o d´haver format part de Partits, Sindicats, Agrupacions Culturals, o Institucions de la República. Aquest dimecres 20 de Maig a les 19,30 hores al Centre Cultural de Ripollet, tindrem l´oportunitat d´escoltar a Tario Rubio, presoner supervivent de diversos camps de concentració franquistes, entre d´altres El Valle de Los Caídos. Amb 89 anys, continua lluitant per donar a coneixer aquest aspecte tan desconegut de la dictadura de Franco. Sempre es parla dels Camps d´extermini de Hitler, però poca gent fa esment a aquests camps d´extermini espanyols. Allà hi van deixar la vida molts presoners Repúblicans, la mala alimentació, la manca de seguretat en els treballs forçats, les enfermetats. De tot això en parlarà Tario Rubio.