dilluns, 26 de gener del 2009

Xerrada-coloqui. Aquest Dilluns 26 de Gener a les 19,30h

Xerrada a càrrec de l´historiador local en Ramon Martos Calpena, al Centre Cultural de Ripollet avui dilluns 26 a les 19,30 hores. Recodant l´entrada de les tropes franquistes a Ripollet, i el principi de la llarga dictadura feixista, que acabar amb el període democràtic de la República.

Manifest: 1939-2009 Setanta Anys d´Oblit.

Setanta anys d'oblit.

Just ara s'acompleixen 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes a Ripollet. Després d'una guerra provocada per l'alçament militar contra el govern legal, escollit democràticament durant la República.

La guerra va emportar-se la vida de desenes de ciutadans de Ripollet que van ser cridats pel govern a defensar l'ordre democràtic, alguns d'aquests ripolletencs consten com a morts, d'altres van desaparèixer sense que les famílies rebessin cap informació de la seva sort. El triomf de la dictadura militar va imposar un estat de control, repressió i persecució de tota la població, accentuat especialment sobre tots aquells que el règim considerava contraris, d'aquests; qui no va fugir a l'exili, va anar a parar a camps de concentració, presó, o va ser víctima d'afusellament sense haver tingut el dret a un judici just. 

La justícia dels vencedors va imposar el silenci sobre tots els qui van oposar-se el règim del General Franco, només eren recordats els “mártires de la cruzada”, és a dir: aquells qui el règim va considerar les seves víctimes, per haver lluitat a favor dels feixistes, o per haver estat víctimes de la violència incontrolada dins l'estat democràtic de la República.

Amb el perllongament de la dictadura durant 40 anys, el silenci imposat, i la manipulació històrica oficial, van donar pas a un oblit sistematitzat. Posteriorment, la desaparició física del dictador va abocar-nos cap un règim monàrquic successor del règim dictatorial, el qual va evolucionar cap un estat democràtic, forçat per l'antagonisme de diversos sectors socials que consideraven la dictadura un sistema anacrònic, impossible de ser assimilat pels estats Europeus democràtics. 

L'obertura condicionada a mantenir el silenci sobre el passat, el perdó per tots els crims de la dictadura, va produir-se sota la lògica que era l'estat franquista qui amnistiava als opositors amb la condició de no obrir ferides sobre el passat. 
Aquest procés va ser una autèntica aberració segons les lleis internacionals sobre drets humans.

Deixant de banda les qüestions judicials que tantes voluntats uneixen quan es tracta de jutjar a dictadors, i militars Llatinoamericans. En el cas que ens correspon, a Ripollet encara no s'ha fet un reconeixement públic, i institucional envers tots aquells que van lluitar per la democràcia, i la llibertat. No s'ha dedicat encara un espai als nostres ciutadans morts, i desapareguts. Els nostres carrers no reflecteixen el temps de la República, un temps on les idees, els valors, i la llibertat van florir sense obviar les contradiccions.

No es pot parlar de valors democràtics, d'idees, de solidaritat sense fer referència a un passat tant enriquidor com el dels anys 30. No es pot deixar de banda els qui van sacrificar-se per un valors que volen ser els pilars de la nostra convivència actual.

Des de la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme, proposem per aquest 2009 tot un seguit d'actes, que sota el prisma d'anar sumant idees, i voluntats, contribueixin a retrobar-nos amb el passat oblidat, per projectar-nos tots junts cap el futur.

Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet.

divendres, 9 de gener del 2009

1939-2009. SETANTA ANYS D´OBLIT.


Tot just em entrat en un nou any, des de la Comvif ens em plantejat obrir l'entitat a una major participació, i recollir noves propostes per tal d'encarar aquest 2009, quan s'acompleixen 70 anys del final de la República i del triomf de la dictadura militar sobre la democràcia.

Per tal de recordar a totes les Víctimes del Feixisme de Ripollet, i per lluitar pel ple reconeixement social i institucional dins la població de Ripollet. El proper dissabte 24 de gener a les 12 hores, convoquem a tots aquells, i aquelles que vulguin recordar-les a l'ofrena floral que farem al monument als morts de Manhausen, situat al jardí de l'Ajuntament de Ripollet (carrer Balmes). Em escollit aquest monument, car és l'únic, de moment, dedicat a víctimes del feixisme de Ripollet.

Tanmateix el proper 26 de gener a les 19,30 hores, coincidint amb la caiguda de Ripollet a mans de les tropes feixistes, celebrem al Centre Cultural de Ripollet (Rbla. Sant Jordi), la xerrada "La Republica i l'entrada dels Franquistes a Ripollet", a càrrec de l´historiador local Ramon Martos.

Mitjançant aquest blog us anirem informant de les properes reunions que celebrem, així com els actes i accions que acordem dur a terme en els propers mesos.


dijous, 18 de desembre del 2008

Santander retira l´estatua de Franco 33 anys després de la seva mort.


Santander. (dpa) - Treinta y tres años después de la muerte del general Francisco Franco, el ayuntamiento de la ciudad de Santander, en el norte de España, comenzó hoy a retirar la última estatua ecuestre del dictador (1939-1975) que todavía quedaba en un espacio público del país.
El desmontaje del monumento fue acordado de forma unánime hace cuatro años por la corporación municipal, encabezada por el conservador Partido Popular (PP), y cumple con lo establecido en la llamada Ley de la Memoria Histórica, aprobada por el Parlamento español a finales de 2007. Dicha norma obliga a retirar todos los símbolos de la dictadura de las calles del país. La Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH), formada por familiares de víctimas del franquismo, saludó la retirada de la estatua, pero criticó que al mismo tiempo se elimine un escudo que a pocos metros recordaba a la Segunda República (1931-1939), como si éste periodo fuese equiparable a la dictadura militar. La estatua de Santander fue instalada en 1964 en la plaza del ayuntamiento, que hasta 2001 se llamaba "Plaza del Generalísimo", y es gemela de la que fue retirada en el centro de Madrid en 2005. Una vez desmontada, será depositada en un almacén municipal. Con la desaparición de la efigie de Franco en Santander sólo queda en la vía pública un monumento del dictador, pero sin caballo. Está ubicado en el enclave norteafricano de Melilla, fronterizo con Marruecos, si bien la ciudad autónoma ya se comprometió a retirarlo. Sin embargo, 33 años después de la muerte del dictador numerosas calles y plazas de toda España siguen luciendo los nombres de Franco y de otras figuras de su régimen o del bando nacional durante la Guerra Civil (1936-1939).

dimarts, 2 de desembre del 2008

El Franquisme no vol que es toqui res.

DIMARTS, 02/12/2008 - 08:45h
Tortosa no retirarà el monument franquista a la batalla de l'Ebre pels vots de CiU i PP
Tomben una moció d'ERC que ho demanava i una altra d'ICV que volia obrir un procés participatiu per a decidir-ho
La suma dels regidors del grup majoritari del govern municipal, CiU, i de l'únic representant del PP a l'Ajuntament de Tortosa van impedir ahir al vespre que prosperessin les dues propostes sobre el monument franquista a la batalla de l'Ebre que es portaven a debat al plenari. La primera, presentada per ERC (al govern), en demanava la retirada. La segona, d'ICV, reclamava d'obrir un procés de participació ciutadana per a decidir què s'havia de fer.
CiU va justificar el seu vot contrari a les dues propostes dient que el monument forma part del paisatge urbà i que no és una actuació prioritària, i va recordar a PSC i ICV que no van fer res per al monument quan tenien majoria en anteriors mandats. També va rebutjar les propostes el portaveu del PP, Antonio Faura, que va demanar prudència perquè encara 'hi ha ferides obertes'. El grup municipal del PSC va votar favorablement a les dues propostes, ICV va optar per l'abstenció en la proposta d'ERC i els republicans van fer el mateix en la moció dels ecosocialistes. Els portaveus d'ICV i d'ERC es van retreure mútuament de presentar la proposta amb l'únic objectiu de marcar perfil i de no haver-la negociat prèviament.