La ordre que fa temps que esperàvem, una ordre que posa contra les cordes la justícia espanyola..

Els espanyols, i no parlem només dels qui tenen poder: aquells que hauríen de exercir una separació de poders, que a Espanya és dependència d'un sol poder polític-econòmic. Els ciutadans espanyols no estan acostumats, ni han viscut mai en un estat de dret amb una veritable separació de poders..

Com podien confiar que la justícia argentina actuaria amb tot rigor contra els criminals de la dictadura espanyola.  No ho esperaven els ciutadans, ni tampoc ho esperaven bastants sectors polítics que es van incubar lluitant contra el franquisme; tampoc aquests han cregut mai en la democràcia...

Avui, la justícia argentina dona una lliçó a tots plegats, i els convida aprendre.. Si la catàstrofe criminal del feixisme va resultar absolutament majoritària pels habitants l'estat espanyol en els anys trenta, i quaranta. La repetició de les mentides del feixisme, i l'ocultació de la veritat que sostenien la impunitat, ha resultat tràgica per la societat de les generacions següents, fins el present. De generació en generació s'ha anat repetint la mateixa actitud de donar l'espatlla als crims del passat. L'insensible empatia de la majoria ha estat contestada per una minoria que ha resistit. Aquesta minoria ha hagut de anar més enllà de les fronteres espanyoles, i europees, per aconseguir tenir un espai de justícia i comprensió; de dignitat..

La majoria dels ciutadans de l'estat espanyol, mai han entès que vivien encerclats dins uns murs coronats per fil-ferros, que no sols degradaven la seva dignitat, sinó que asseguraven la pervivència de la societat de la corrupció, i de la desigualtat. Avui, potser comencem enderrocar, o si mes no, a foradar, el mur de la connivència entre l'intocable poder polític-econòmic, i els qui apliquen la justícia. 

L'estat, la justícia espanyola, apareixen avui més farsants que mai.. Contra les cordes, potser amb el petit forat el mur, tot començarà ensorrar-se.. És el mínim que esperen les centenars, i centenars de milers de víctimes directes que romanen en el silenci, la foscor, i l'oblit de la majoria de la societat. La memòria d'aquestes víctimes ens proposa un veritable canvi de valors; on el seu sacrifici per la llibertat, la justícia, i la democràcia, sigui reconegut, i re-situat en l'espai digne que es mereix. 
I són milions, que van patir amb consciència o inconsciència aquells crims del feixisme, i de la sempiterna dictadura; els qui també esperen que els responsables comencin a fer-se responsables dels seus crims davant la justícia universal.

Potser ara si, res pot aturar el pas decidit de la dignitat i la veritat. Em trigat massa, és cert. Però l'enemic és fort, i ha demostrar mil vegades, estar disposat a tot per continuar regnant sobre les vides del present, i del passat. Ara més que mai, el seu futur penja d'un fil..

Encara molestem

A l'estat espanyol, per els qui ostenten el poder últim tant polític, com econòmic; molesten cert símbols del passat que venen a mostrar quan injusta es la situació política, social, i econòmica. Molesta la denúncia de les arrels on s'assenta tot l'entramat actual.. Molesta perquè aquestes arrels es basen en el crim, la massacre, la repressió, i l'extermini personal, i social dels diferents i dels dissidents..

Molesta tot el que estigui contra la uniformització d'una Espanya que assimila el seu nacionalisme amb d'un estat re-fundat per la guerra, i la dictadura de Franco.

Primer homenatge institucional i públic al període republicà..

Diumenge 15 a les 12 del migdia, s'inaugurava la Plaça dels Alcaldes de la República.  

Familiars, la Comvif, i tots els membres del consistori van ser presents. També tan ciutadans, com diferents grups, i partits. Només amb la desapercebuda absència del Partido Popular. Partit que sempre va llençar porqueria sobre la iniciativa d'homenatjar els alcaldes Magí Girbau, i Josep Ros. D'això no en parlarem ara..

Per primera vegada, i coincidint amb el 37 aniversari de les primeres eleccions després de la dictadura (15-6-77). Ripollet, donava un pas important en trencar un tabú que sempre pesava sobre el període democràtic de la Segona República (1931-1939). Període truncat pel cop d'estat dels militars conservadors, i africanistes; que va desembocar en una guerra d'extermini contra la societat civil, i democràtica espanyola, i ,catalana. Un extermini que es va agreujar amb quaranta anys de fèrria dictadura.

Insistir amb el significat d'aquest extermini, i aniquilació, és estendre's sobre fets, i realitats que ja s'han tractat en aquest bloc, i que la Comvif ha mira't de repetir una, i altra vegada.  

La guerra es va emportar moltes  vides de ripolletencs, alguns dels quals encara continuen desapareguts. I el pitjor és l'oblit sobre ells, una mena de doble assassinat. Més d'un de cada deu ripolletencs va patir presó, exili, o mort com a conseqüència de la repressió. (les dades difícilment es descobriran, el pas del temps ha esborrat documents i testimonis). 

La majoria de la població, per no dir tothom, va patir les conseqüències de la dictadura: sigui pels càstigs, la pobresa inicial, o bé per la pèrdua de la memòria silenciada pel terror, i  l'estroncament de les oportunitats de formar-se cultural, intel·lectual, i professionalment. 

Que no dir de les malalties que van delmar la nostra població, cosa de la que tampoc, ningú en parla: malalties de la pobresa, i la misèria; malalties per manca d'atenció sanitària, i medecines, un cop desaparegut el sistema d'ajut públic.

L'homenatge del diumenge, i la visualització d'un espai a la memòria d'un període democràtic progressista, i avançat; va unir totes les forces polítiques locals, i els seus representants. Segurament, cadascú des del seu prisma, o el seu punt de vista. Fins i tot, des del seu interès particular. 

Però el bo és: totes les posicions són lícites, i enriqueixen l'acte d'aquest 15 de juny. 

Poques vegades, i menys en un període tan difícil i crític com el que avui vivim, s'ha donat a Ripollet aquest acord. La Comvif, vol agrair aquesta mostra de maduresa, i de consolidació de l'esperit democràtic (que tant ha faltat a la nostra societat al llarg de la història, i sobretot després de la dictadura). 

Això fa molt més important aquest acte del diumenge. Si durant 35 anys d'ajuntaments democràtics, poques vegades s'han donat aquestes circumstàncies, això demostra l'importància que tenia social, i moralment tirar endavant aquest homenatge. El qual és un punt de partida, una porta que s'obre; però també és la consolidació d'una realitat de la que tots podem treure'n lliçons, i també profit.

La frase escrita sota els noms de Magí Girbau i Josep Ros, la frase que vam escollir des de la Comvif, i que va acceptar la Comissió d'Honors i Distincions diu: Tothom al seu lloc, i Catalunya i la República al cor de tots. Pronunciada pel president Lluís Companys en plena crisi bèl·lica.  A banda d'honorar aquests alcaldes, i coincidir amb el seu ideari; és un crit a la responsabilitat del present. 

Per sobre de les ideologies a les que no s'ha de renunciar, tots vivim en un mateix espai, i convivim en una mateixa societat. Costa molt fer avenir els diferents interessos, i els diferents grups en uns mínims acords per millorar la democràcia, i la vida de tothom. Resta encara molt d'autoritarisme, el qual, es pinti del color que es pinti, vol imposar el seu criteri, per només imposar l'interès dels seus, sotmetent qui no hi estigui a favor. 

En aquest sentit els absents d'aquest acte en són un exemple, no cal tornar a començar.

Una mostra d'aquesta voluntat d'acord, és que des de la Comvif tampoc volem recordar tota la polèmica, i dificultats que s'hem hagut de superar aquests darrers cinc anys; des que el 14 d'abril del 2009 varem llançar la proposta. El fet més importat és l'acte, l'acord, i el compromís institucional que finalment ha aconseguit.

Inauguració Plaça dels Alcaldes de la República, el diumenge 15 de juny a les 12 hores.

El diumenge 15 de juny a 12 hores serà un dia especial a Ripollet. Per primera vegada des la caiguda de la localitat en mans de les tropes feixistes, fa més de 75 anys, la nostra població fa un homenatge al període republicà iniciat l'abril de 1931. 

Els alcaldes: Magí Girbau, i Josep Ros, seran els protagonistes de l'acte. Però aquest té una significació que va molt més enllà, doncs trenca el Tabú que va ser imposat el gener de 1939, sobre tots aquells qui van defensar la república, la democràcia, la llibertat, i la justícia social.

Des de la Comvif fem una crida a participar-hi amb alegria. Entenem que aquest acte va més enllà de l'homenatge als dos alcaldes, perquè simbòlicament; en ser el primer institucional, a la nostra vila; conté una càrrega de sensibilitat, i afectivitat que abraça el record de tots els qui van patir la repressió, la marginació, i l'oblit. Abraça les desenes de víctimes de la barbàrie feixista. Abraça els centenars d'empresonats, exiliats de la nostra població. Com aquests mateixos alcaldes que en són un exemple d'aquesta repressió, i empresonament.

Per que pugueu orientar-vos, aquí publiquem dos mapes de la ubicació de la Plaça dels Alcaldes de la República. Si aneu en vehicle propi no tindreu cap problema en trobar lloc per estacionar al voltant..

Feu clic el mapa per ampliar.

El ple del 29 de maig aprova homenatge als alcaldes de la república..

El ple del 29 de maig de 2014 aprovà, amb l'única abstenció del grup Partido Popular, l'homenatge als alcaldes de la república Magí Girbau i Baqués, i Josep Ros i Prats.

L'homenatge se celebrarà el 15 de juny inaugurant una plaça amb el nom de Plaça dels Alcaldes de la República, dins la qual s'instalarà un monument que farà referència a la memòria dels dos alcaldes citats.

Imatge de l'espai que es dedicarà als alcaldes de la república

Membres dels consistoris de Ripollet durant la República..

Ajuntament presidit per l'alcade Magí Girbau Baqués, escollit en les eleccions del 12 d'abril de 1931, constituït el 16 d'abril de 1931. Regidors: Josep Ros Prats, Miquel Roviralta Arús, Jaume Vila Arús, Salvador Riba, Manuel Valls Ventanyol, Pere Baqués Samarach, Josep Barneda, Miquel Gimenez Sanz i Jaume Braut Navinés.

Ajuntament escollit a les eleccions del 14 de gener de 1934, constituït el dia 1 de febrer de 1934.

Alcalde: Josep Ros Prats, regidors: Manuel Giménez Sanz, Bartomeu Barcons Umbert, Jaume Braut Navinés, Lluis Mogas Casamitjana, Josep Miquel Puig, Isidre Mañosa Compañó, Ramon Colominas Solana, Vicens Costa Sabaté, Rafael Llonch Altimira, Ramon Palau, Jaume Cuní Colominas. Entre aquests regidors hem posat també grup minoritari conservador, escollit també a les eleccions democràtiques locals de la República.

Ajuntament democràtic restaurat el febrer de 1936, transitori fins el 20 d'octubre de 1936.

Alcalde: Josep Ros Prats. Regidors: Ramon Colominas Solano, Josep Fadó Bayó, Josep Miquel Puig, Jaume Braut Navinés, Josep Cañellas Clivillas, Lluis Mogas Casamitjana, Bartomeu Barcons Umbert, Manuel Gimenez Sanz, Isidre Mañosa Compañó, Joaquim Corominas Cot.

Ajuntaments d'emergència creats arrel del cop d'estat feixista, i la conseqüent guerra civil.

Alcalde fins a finals de 1938: Antoni Jorba Altolaguirre. Alcalde fins gener de 1939: Josep Almirall Lluch. Regidors: Pere Girbau Armadás. Miquel Roviralta Arús, Pere Llargués Domènech, Ramon Boix Cosials, Balbino Ramos Oller, Saturnino Teruel Reina, Antoni Vila Vila, Antoni Comadran Faura, Andreu Gorina Rovira, Joaquim Marcet Navinés, Alfons Nonell Galobardes, Jaume Figueras Casamitjana, Josep Teruel Alonso, Isidre Tomás Pi, Miquel Esparrach Sallent, Doroteo Ortiz Quilez, Jaume Porta Bayó, Joan Tort Tardà, Jordi Gabarra Gorchs, Jaume Umbert Vila.

Alguns d'aquests regidors van morir a la guerra defensant la legalitat republicana. Molts d'ells acabada la guerra van passar per presons o camps de concentració espanyols o francesos. Altres van marxar a l'exili o no van tornar més. Aquesta llista esta basada en diversos documents oficials. Per tant, s'ha de disculpar si hi ha algun tipus d'omissió, o error en transcriure-la.

Ens congratulem de la declaració de l'equip de govern municipal de Ripollet

L'equip de govern municipal de Ripollet ha fet pública una nota de premsa on declara que l'homenatge als alcaldes Magí Girbau i Baqués, i Josep Ros i Prats, es durà a terme pròximament. L'ajuntament reafirma que les negociacions amb la Comvif, per tal de concretar data, lloc, i estructura de l'homenatge; avancen amb determinació..